Malgrat la saviesa de Sotalacreueta i les argumentacions emocionals de les seues darreres línies, estic entusiasmat per les declaracions dels polítics.
Al capdavall no sé si considerar-los per allò que diuen o per allò que els fan dir; a la fi, no dir res esdevindria la perfecció ideal.
Ara bé, tinc un problema: aporten alguna realitat nova amb les paraules dites o simplement emeten sons buits de contingut, car no saben xiular com les serps o els micos udoladors?
Fer patir d'aquestes maneres a les persones que no arriben a la fi del mes, fer patir els qui han perdut el guanyar-se la vida amb honestedat, escoltar-los dir "els blas o blus" prenent en va la paraula creadora de llum i futur és una gran putada...
De què parlàvem, amics?
5 comentaris:
Sembla mentida que diga aquestes coses. Si ha tingut vostè temps de reflexionar filosòficament, al seu cau sota el pont, sabrà que generalment fem servir la paraula per a enganyar. Generalment, quan ens comuniquem amb els altres, intentem donar la imatge que ens interessa de nosaltres mateixos, encara que sovint aquesta imatge no es corresponga amb la realitat. (Pense vostè en l'home que vol seduir una dona.) Això ho fem tots, no sols els polítics. Els humans som mestres de l’engany. L’únic llenguatge ver és el corporal. I no sempre. Els actors i actrius també són capaços d’enganyar amb els gestos. Per tant, no sé a què ve aqueixa mania amb els polítics. El que hem de fer és ensenyar-nos a interpretar el llenguatge corporal. Llavors, alguns polítics (estic pensant, per exemple, en Cospedal o Sáenz de Santamaría) es tornen transparents. Això sí, hi ha alguns (Rubalcaba o Gaonzález Pons, per exemple) que són uns bons actors de caràcter. I, atenció, l’esquerra plural tampoc no està lliure d’histrions i encantadors de serps. Aquestes coses són i seran així tota la vida. Als instituts, s’hauria de donar teatre; així, els futurs ciutadans estarien més preparats per a llegir la realitat.
Mestre Aquil·les qui diu que tots intenten seduir dones?
Si m'agrada seduir els taps de suro de les ampolles buides... què pot dir del tema?
És lícit, millor o pitjor intentar seduir taps de suro abans que una altra cosa?
Ja estem amb el subjectivisme dels sofistes.
Però no parlem d'ells que avui tenim molts abellots sofistes a la tele...
De les estrelles matutines Cospedal i Sáenz són prístines, són allò que diuen i no res més. Però què hi diuen alguna cosa?
De Rucalbaba em cau bé el xicot, és àgil i pega fort amb l'esquerra ( deformació diluïda professional)...
Però del xico listo Pons & Company i amb ferramenta -mandíbula- girada, açò és farina diferent.
Si el senyor Pons algun dia arriba a alguna cosa políticament important haurem de recordar aquella frase escrita a la porta de l'Acadèmia de Plató: "No entre ací qui no sàpiga matemàtiques"....
Seguint el model platònic no es trtobarà encara en la EIKASIA, aqueix nivell primer de coneixement, el món dels fantasmes, etimològicament parlant, per dir-ho educadament...
La darrera frase necessita l'interrogant, és clar...
Seguint el model platónic, no es trobara.....etc ?
Ja m'he perdut, caguen, quan agafeu la drecera i voleu a eixos nivells estratosfèrics em sent una puça en la immensitat del coneixement.
Tot açò per a dir que González Pons és un fantasma?
Amén, Lo Pol, Amén.
Publica un comentari a l'entrada