Mariano
està en vies de solucionar-ho tot. Diu que va a flexibilitzar la contractació. Sí.
Que podran fer fora més fàcilment els treballadors. Mariano diu que això és bo
per al curro. De què et rius? M’ho han explicat i és molt fàcil d’entendre: ara
contracten poca gent, perquè és molt complicat desfer-se d’empleats quan les
coses van mal... Però es pot saber de què et rius? No, si et cauen les
llàgrimes i tot! Bé, com t’anava dient. Si l’amo de l’empresa té les mans més
lliures per a prescindir de personal, això l’anima a contractar gent quan
millora la situació. Està clar? Estic per no seguir parlant amb tu, borinot.
Puc continuar ja? Val! Amb la indemnització passa igual: ara costa molt tirar
un treballador al carrer, i això és un fre per a la contractació indefinida. Ho
tens clar? Mentrestant? Home, Mariano no pot solucionar les coses de la nit al
matí. De moment estic provant amb la venda de bufes. Les venc a vint cèntims. Sí,
ja sé... He de vendre sis mil globets per a traure’m uns mil euros al mes.
Millor és això que no res. He de mantenir una família. Altra vegada amb les rialles... Riu-te, riu-te, però
jo vaig fent. S’ha de tenir esperit emprenedor. Mira, anem a tancar aquesta
conversa, perquè ja no aguante més rialletes. Almenys, el meu gènere té eixida
tot l’any, però els gelats... Fins que no arribe l’estiu....
2 comentaris:
Pôs no sé de què es riu l'interpel·lat. Si el de les bufes té més raó que un sant, no? Bueno, això és el que diuen a tothora a la tele. I la tele, ja se sap...
Ai la tele! Ara només són algunes teles. Però dins d'unes setmanes, "totes" les televisions podrien proclamar unànimement les teories que li han imbuït a l'home de les bufes. Llavors, el pensament únic ja no trobarà cap obstacle per a imposar-se de manera absoluta. Ja veurem si el dels gelats continua rient-se...
Publica un comentari a l'entrada