Esperit emprenedor

Mariano està en vies de solucionar-ho tot. Diu que va a flexibilitzar la contractació. Sí. Que podran fer fora més fàcilment els treballadors. Mariano diu que això és bo per al curro. De què et rius? M’ho han explicat i és molt fàcil d’entendre: ara contracten poca gent, perquè és molt complicat desfer-se d’empleats quan les coses van mal... Però es pot saber de què et rius? No, si et cauen les llàgrimes i tot! Bé, com t’anava dient. Si l’amo de l’empresa té les mans més lliures per a prescindir de personal, això l’anima a contractar gent quan millora la situació. Està clar? Estic per no seguir parlant amb tu, borinot. Puc continuar ja? Val! Amb la indemnització passa igual: ara costa molt tirar un treballador al carrer, i això és un fre per a la contractació indefinida. Ho tens clar? Mentrestant? Home, Mariano no pot solucionar les coses de la nit al matí. De moment estic provant amb la venda de bufes. Les venc a vint cèntims. Sí, ja sé... He de vendre sis mil globets per a traure’m uns mil euros al mes. Millor és això que no res. He de mantenir una família. Altra vegada amb les rialles... Riu-te, riu-te, però jo vaig fent. S’ha de tenir esperit emprenedor. Mira, anem a tancar aquesta conversa, perquè ja no aguante més rialletes. Almenys, el meu gènere té eixida tot l’any, però els gelats... Fins que no arribe l’estiu....