divendres, 25 de novembre de 2011

Esperit emprenedor

Mariano està en vies de solucionar-ho tot. Diu que va a flexibilitzar la contractació. Sí. Que podran fer fora més fàcilment els treballadors. Mariano diu que això és bo per al curro. De què et rius? M’ho han explicat i és molt fàcil d’entendre: ara contracten poca gent, perquè és molt complicat desfer-se d’empleats quan les coses van mal... Però es pot saber de què et rius? No, si et cauen les llàgrimes i tot! Bé, com t’anava dient. Si l’amo de l’empresa té les mans més lliures per a prescindir de personal, això l’anima a contractar gent quan millora la situació. Està clar? Estic per no seguir parlant amb tu, borinot. Puc continuar ja? Val! Amb la indemnització passa igual: ara costa molt tirar un treballador al carrer, i això és un fre per a la contractació indefinida. Ho tens clar? Mentrestant? Home, Mariano no pot solucionar les coses de la nit al matí. De moment estic provant amb la venda de bufes. Les venc a vint cèntims. Sí, ja sé... He de vendre sis mil globets per a traure’m uns mil euros al mes. Millor és això que no res. He de mantenir una família. Altra vegada amb les rialles... Riu-te, riu-te, però jo vaig fent. S’ha de tenir esperit emprenedor. Mira, anem a tancar aquesta conversa, perquè ja no aguante més rialletes. Almenys, el meu gènere té eixida tot l’any, però els gelats... Fins que no arribe l’estiu....

2 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Pôs no sé de què es riu l'interpel·lat. Si el de les bufes té més raó que un sant, no? Bueno, això és el que diuen a tothora a la tele. I la tele, ja se sap...

Aquil·les Sisternes ha dit...

Ai la tele! Ara només són algunes teles. Però dins d'unes setmanes, "totes" les televisions podrien proclamar unànimement les teories que li han imbuït a l'home de les bufes. Llavors, el pensament únic ja no trobarà cap obstacle per a imposar-se de manera absoluta. Ja veurem si el dels gelats continua rient-se...