El primer dia, el Déu Monei va crear la naturalesa i les matèries primes.
El segon, l’ésser humà.
El tercer, el bescanvi.
El quart, la indústria, els bancs, el consum, les hipoteques, els crèdits i la publicitat.
El cinquè, la borsa de valors. I li posà el nom de Wall Street.
El sisè les empreses d’inversió, els productes financers complexos, les agències de rating, la prima de risc i l’interès variable. I perquè l’ésser humà fóra feliç, de la costella del primer especulador va crear la prostitució de luxe, els jets privats, els cotxes esportius, la coca, els vestits de 15.000 dòlars, el jacuzzi i els àtics amb vistes a La Quinta Avinguda... I Déu Monei els hi va anunciar: creixereu i es reproduireu per tota la creació.
El setè dia Déu Monei va veure que tot el que havia creat era bo per a ell. I després de consultar les cotitzacions, marxà a descansar.
8 comentaris:
Així va ser. Amén.
És graciós, però, que el Déu Monei, en mallorquí, signifique el Déu Mico. El llenguatge ens retorna la imatge del que en realitat som.
Mãemeua! No m'ho puc creure! Lo Pol i Alietes de nou en acció.
De tota la creació, allò que més goig em faria seria l'àtic amb vistes a la Quinta Avinguda...
Doncs Superagent Prado del Pardo o serà Pardo del Prado de Xàtiva... Com els deia a tots, aquest estiu vaig tastar un jacuzzi en un àtic francès amb vi francès i música clàssica i ,malgrat que Pidolaire, no em vaig sentir desclassat.
Vaja, el senyor Aquil·les ja m'entén.
Com molaria Alietes dir que ja ho sabia i que tal i pasqual!! Doncs no. Quina feliç coincidència semàntica, llàstima que no se m'haja ocorregut. Mâ que sóc: una miraeta en el guguel i ja estava!
Jacuzzi? Àtics? Vi francès! Tenim brokers de Wall Street infiltrats en El Penjoll! Pardiez! Córcholis!
D'això, en eixa religió tan xula cal algun vestit apropiat, o amb el de feina anem fent? Els beneficis del Déu Monei són per tots o només pels elegits i per la tropa la moma ve després de morts en el paradís d'Allà i els 72 esposos que ens pertoquen? (Ben pensat, millor em quede en atea de tot, 72 tios! ni loca!)
Clidice tu tranquil·la; si amb 72 tios és massa, ací pel Penjoll et podríem fer un arreglet:
Ja saps, els valencianets som molt vius, iupiiiiii! ;-)
Infiltrats Lo Pol no ho sé, però "vividors" sempre d'allò que calga i siga just i necessari. Ha ha...
ah, no! ah, no! ni hurissos ni valencians! horror! (eixir corrents i cridant com el macluquilculquin aquell de Sol a casa) ^^
Publica un comentari a l'entrada