dissabte, 22 d’octubre de 2011

Mort i resurrecció

Ja s’acosten l’1 i el 2 de novembre, festivitat de Tots Sants i Dia dels Difunts respectivament. Als països anglosaxons, és costum de celebrar el Halloween, molts elements del qual van esdevenir jocs infantils que els irlandesos portaren als Estats Units durant les seues migracions del segle XIX. A partir de llavors, la pesta de carabasses, monstres, calaveres i bruixes ha anat estenent-se pertot arreu. A casa nostra, acabarà eliminant els costums autòctons associats al Dia de Tots Sants. En realitat, tots aquests rituals al voltant del dia de difunts rememoren antigues celebracions cèltiques. A Irlanda, Gal·les i Escòcia, els celtes celebraven el 31 d'octubre (darrer dia de l'any segons els seus antics calendaris) la festivitat de Samhain, el déu dels morts. Aqueix dia, s’encenien grans fogueres al cim de les muntanyes, per tal de foragitar els esperits malignes i les ànimes dels morts que visitaven llurs antigues cases, buscant un cos on habitar.
Faig aquesta reflexió introductòria, perquè han arribat estranyes notícies: pel que sembla, el proper dia de Tots Sants, El Penjoll podria tornar d’ultratomba acompanyat d’un seguici d’esperits diabòlics. Serà cosa d’apagar tots els llums de la llar, aqueix dia, i de posar-se un vestit de fantasma, dimoni o mort vivent, per tal d’enganyar les ànimes de Capità Superflipo, l’Escriptor Inexistent i companyia. Qui sembla haver ressuscitat a una nova vida, molt abans del 31 d’octubre, és Alfonso Rus. D’acord amb unes declaracions seues a l’opuscle setmanal de Fort Apache —ja sabeu, l’acantonament d’Eliseu Climent—, l’alcalde xativí s’ha transmutat en un fervent catalanista. Heus ací les transcripcions d’alguns fragments de l’entrevista que li va fer, a primeries d’octubre, un enviat especial del bantustan del carrer Sant Ferran:

—Vèieu TV3, a casa? [li preguntava l’entrevistador].
—Sí. És normal que es veja TV3 i és normal que es vegen Artur Mas i Fabra [contestava Rus].

Quines coses més estranyes! Fins ara, l’alcalde havia estat un energumen —o un carabassa, si preferiu la terminologia de Halloween. «Fills de puta», els va dir als músics; «Analfabets», als alumnes de l'escola d'adults; Chupópteros, membrillos, als professors de la Universitat; «Gilipolles», als mestres que utilitzen mots com “aleshores” i “gairebé”... Sembla tenir fins i tot un passat de pinxo (de fet, ha visitat més d’una vegada els jutjats). Per això, referint-se a l’anterior president de la Generalitat, confessava al periodista que l’entrevistava: «Paco [Camps] em va dir que no l’havien castigat mai al col·legi, al contrari que a mi, que em castigaven cada dia i ja hi estava entrenat. Qui no ha viscut tot això, quan de sobte s’hi troba, no sap com va.»

Però tornem al moll de la qüestió: Rus era un reconegut anticatalanista. Sense anar massa lluny, una vegada es negà a deixar la pica islàmica de l’Almodí a la Generalitat de Catalunya, que li l’havia demanada per a una exposició temporal. També va amenaçar els filòlegs: «El que parlem ací es diu llengua valenciana, i qui no estiga d’acord que se'n vaja a Barcelona». Ara, però, el president provincial del PP sembla una persona distinta. S’haurà reencarnat o potser s’haurà convertit en zombi, no sé. El cas és que sembla haver canviat d’amistats, de discurs, d’opinions... S’ha adonat fins i tot —o almenys això donava a entendre en l’entrevista— de la marginació secular que patim els valencians.

—Tots els governs d’Espanya han menystingut els valencians!
—Els d’Aznar inclosos? [li insistia l’entrevistador].
—Tots [contestava Rus].

I anava adobant les seues respostes amb expressions insòlites: abans, tant de bo, gairebé, acomiadar... Això sí, durant l’entrevista, li sortien recialles de la seua vida d’ultratomba:

—Sou partidari del consens? [li preguntava l’entrevistador de ca Eliseu].
—No! Allò d’aprovar-ho tot per consens... No acabaríem mai!

En un altre capítol, parlarem d’Eliseu Climent, el cap de Fort Apache, que també sembla haver nascut a una nova vida de pau i concòrdia. I és que ja es nota la proximitat de Tots Sants, una diada perfecta per a demanar la intercessió d’algun sant patró, si hom desitja d’obtenir la condonació de les penes o les multes.