Antipoema de la cultura neoliberal
Són
rigorosament
prohibides
sense l'autorització
escrita
dels titulars
del copyright,
sota les sancions establertes
per la llei
la reproducció total o parcial
d'aquesta obra
per qualsevol dels procediments
incloent-hi la reprografia,
el tractament informàtic
i la distribució d'exemplars
mitjançant lloguer
o
préstecs púbics
o
llengües fonogràfiques
permutades i amb repetició:
AMÉN
o
llengües fonogràfiques
permutades i amb repetició:
AMÉN
Així les coses
empalem la cultura que no s'esgaege,
empalem-la amb cedres.
Que la foguera
creme
les vanitats
dels solipsistes
enamorats
de fama
QUI?
QUI?
i que el "coco"
no passe de llarg
en aquest país
de pirómans
tafaners
i trists iconoclastes,
d'evasors
panxacontents
i assassins
de lletres
d'ulls blaus
on les princeses
i d'altres animalets tendres
engronsen
els batecs
de la
cultura.
I digues, meravellós borinot...
per què dius això?
I digues, meravellós borinot...
per què dius això?
5 comentaris:
Senyor Pidolaire: vosté té una cara que se la xafa, a més a més de ser un poetastre de pa i calbot.
Mira què fàcil li resulta -en els temps aquests de tan equivocades llibertats- copiar i furtar-li la idea a un servidor que es guanya les garrofes a cops de paraules sobre les galtes.
No pensava mai que una persona de El Penjoll amb tant llustre com vosté gosaria- ara que a la seua casa pequen de mandra i poques ganes de fer res de profit- fóra capaç de recombinar aquest poema que no és de la seua propietat.
Això és diu cara dura; ara bé, si a vosté el fa feliç, seguisca com un vampir. Existeix gent que li agrada viure del conte i de trofeus caducs.
És vosté un d'ells?
Atentament, des de Cuba...
Il·lustríssima i sereníssima majestat:
He hagut d'espolsar el diccionari dels meus fracassos per recuperar les paraules justes d'acord amb la seua naturalesa; però un cop dit açò, veig que vosté és un infeliç, un màrtir caduc que té por de l'ús que fem de la seua obra altres individus com jo.
No siga tan ignorant i no intente fer llàstima amb aquest posat.
Si al Penjoll sabem que a vosté li agrada açò. Així que li perdone la vida per la paraula per vosté dita.
A més a més li recomane que s'oblide d'aquest vocable " propietat", "propietat"... Això no s'estila que diem per ací.
Sembla com un xiquet ploraner en furtar-li un baló a l'hora del pati!
Siga més que un home burgés!
Siga vert, com un humil enciam!
Replet d'aigua, cap foc -de viva voce- podrà amb vosté.
Si m'hauria d'agrair que promoga - amb petites variacions- la seua displàsia lingüística.
Vinga, no és faça el cor agre, tapamorros.
Apa, si encara vindrà a la meua.
Sio para! Feu el favor de calmar-se. Per què no signeu la pau i es proposeu fer un poema a quatre mans? Si el Príncep pensa que se li ha furtat una idea és perquè potser són vostés molt semblants (pel que fa a l'estil vull dir). Podien fer una mena de poesia com els mobles d'Ikea: fer-la a peces i que cadascú l'acabe de muntar.
Boja m'he quedat amb aquesta batalla dialèctica,
amb les vostres paraules,
amb aquest duel de poetes...
M'anote el lloc,
per a no oblidar,
on romanen les paraules
que ens encenen!
Salut i força! (encantada de coneixer-vos el bloc!
Això de fer un poema tipus Ikea Sinyó Davit em recorda una agafada (i no de bou) que tingué lloc al blog Sotalacreueta del Xavi Aliaga.
Què temps aquells en què la paraula fregava el cel!
Ja he dit que no tinc ganes de barallar-me amb ningú, però em fa gràcia -de vegades- allò que dibuixa el príncep.
Veu vosté com el príncep no té mala bava de debó, no s'ha posat amb mi ni per una paraula errada( vert, per verd).
No li podré negar que sí és una mica príncep, que no és dir que estima la condescendència.
I cinderella, gràcies per visitar els nostres petits apunts. Sia benvinguda.
Publica un comentari a l'entrada