dimarts, 12 de juliol del 2011

Un nou diari a la sabana?


—És incomprensible que encara no hi haja als quioscs un diari escrit en lugha ya asili.

—Lleva-t’ho del cap. És una idea inviable.

—Jo no veig que la idea siga inviable. Total: només és qüestió de fragmentar el capital social i fer subscripcions de cinc-cents o mil dola. Si aconseguírem d’involucrar Proboscidis pel Canvi, els membres d’Acció Cultural Paquidèrmica i Escola Tembo, podríem aconseguir tres-cents mil dola. També podríem sol·licitar contribucions més sucoses de gent ben instal·lada, com ara dos o tres empresàries que conec, el mkurugenzi wa kuinua i algunes persones del Gran Consell. Els elefàntids menys acabalats, preocupats pel nostre redreçament nacional, podrien dividir-se la participació. També es pot fer una crida a través de la xarxa. Nosaltres hauríem de predicar amb l’exemple. Si tu poses mil dola, jo en pose dos mil!


—Et veig massa voluntarista. Recorda que algunes persones tenen doble, triple, quàdruple militància; militen alhora en Escola Tembo, Proboscidis pel Canvi, Acció Cultural... En realitat, hi ha molts cromos repetits. Dit d’altra manera: és freqüent veure les mateixes trompes en més d’un indret. ¿Implica això que els elefants amb múltiple militància haurien de pagar dos mil, tres mil, quatre mil dola? ¿I quina forma jurídica donaríem a l’empresa?

—Faríem una cooperativa i demanaríem assessorament a la gent de Caixa Ebúrnia i Consum Popular Prènsil.

—Mãemeua, quin cacau hi haurà a les assemblees! ¿I a quin tipus d’elefàntids aniria dirigit el producte? No vull pensar en la possibilitat, totalment marxiana, d’un grup exquisit de paquiderms que es paga el seu propi butlletí, una mena de confidencial a preu astronòmic. És això el que volem? ¿O es tracta de posar als quioscs de tota la sabana un diari d’informació general escrit en lugha ya asili que puga comprar per 1,20 dola qualsevol proboscidi, el meu veí, la matriarca del clan, la col·lega de feina, l’amo de la taverna més allunyada del poblat més distant? ¿Una cooperativa d’elefants esquerrans serà capaç d’enllestir una tasca tan complexa i costosa? Jo continue pensant que la idea és inviable.

—Perquè tens poca consciència nacional.

2 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Quín politic és el president de Consum Popular Prènsil ?

miquel zueras ha dit...

Molt bó. Si aquest diari li cal un il.lustrador jo estaria encantat. Salut. Borgo.