Home, Tadeus, si Miguel Noguera és el xicot amb barbeta i poc de monyo, jo trobe que l’advertència de Davit està prou justificada. Damunt, sembla que el tal Noguera està relacionat amb les bambolines.
El tema de la semblança va per on diu Aquil·les. Era una forma de protegir-li, Tadeus, abans que algun bandarra fera la broma fàcil. Em sembla molt bona la primera part del video sobre la facilitat d'assassinar a tota l'editorial.
"abans que algun bandarra fera la broma fàcil"... i llavors la fa vosté! La seua ploma literària es fa cada vegada més sibilina, i per tant millor; és d'agrair, a més, que ens faça descobrir coses desorbitades com Miguel Noguera i allò que fa. I és clar, hi ha la qúestió del possible paregut físic, a la qual cosa he d'afegir que no és inusual que algú em vinga dient que li recorde a alguna altra persona que coneix, cosa que em du a pensar en l'alt grau de normalitat del meu rostre. Preferiria, o no, ser més exòtic, més unidimensional, més únic; en busca de fugir d'allò normal vaig triar un seudònim; en busca de no se sap què continue escrivint.
5 comentaris:
No sé com escriurà el tal Miguel Noguera, però com a showman és genial. 'Derroche' de creativitat i d'imaginació. Fantàstic!
Ara bé, no sé que té a vore Tadeus en tot açò...
Home, Tadeus, si Miguel Noguera és el xicot amb barbeta i poc de monyo, jo trobe que l’advertència de Davit està prou justificada. Damunt, sembla que el tal Noguera està relacionat amb les bambolines.
El tema de la semblança va per on diu Aquil·les. Era una forma de protegir-li, Tadeus, abans que algun bandarra fera la broma fàcil.
Em sembla molt bona la primera part del video sobre la facilitat d'assassinar a tota l'editorial.
Jo ho havia pensat tal com ens havies advertit Davit.
"abans que algun bandarra fera la broma fàcil"... i llavors la fa vosté! La seua ploma literària es fa cada vegada més sibilina, i per tant millor; és d'agrair, a més, que ens faça descobrir coses desorbitades com Miguel Noguera i allò que fa. I és clar, hi ha la qúestió del possible paregut físic, a la qual cosa he d'afegir que no és inusual que algú em vinga dient que li recorde a alguna altra persona que coneix, cosa que em du a pensar en l'alt grau de normalitat del meu rostre. Preferiria, o no, ser més exòtic, més unidimensional, més únic; en busca de fugir d'allò normal vaig triar un seudònim; en busca de no se sap què continue escrivint.
Publica un comentari a l'entrada