—Però tu, en realitat, per què et dediques a la poesia?
—Per entretenir-me i entretenir.
—T’entretens fent versos i rimes?
—Clar! M’ho passe bé quan escric els poemes i espere que s’ho passe bé qui els escolte.
—I què fas si un crític recontrapedant et diu que no li agraden les teues composicions o que estan mancades de poíēsis?
—Me’l menge. Ara mateix, acabe de cruspir-me un domador, que, sobre no apreciar els meus decasíl·labs de rima consonat i bramulada, encara volia fuetejar-me amb la tralla. Però no passa res! No? A tu t’agraden els meus versos?
—I tant!
—Per entretenir-me i entretenir.
—T’entretens fent versos i rimes?
—Clar! M’ho passe bé quan escric els poemes i espere que s’ho passe bé qui els escolte.
—I què fas si un crític recontrapedant et diu que no li agraden les teues composicions o que estan mancades de poíēsis?
—Me’l menge. Ara mateix, acabe de cruspir-me un domador, que, sobre no apreciar els meus decasíl·labs de rima consonat i bramulada, encara volia fuetejar-me amb la tralla. Però no passa res! No? A tu t’agraden els meus versos?
—I tant!
10 comentaris:
Apreciat Aquil•les, la teua culta bèstia no li ha deixat moltes alternatives a l'entrevistador.
En un tema com el de la supervivència cel•lular, poques bromes.
Mentides grans a qui atabuixa psíquicament.
Tot és una ficció, príncep. En realitat, a un amic, seu i meu, no se l’han menjat; simplement li han dit pedant i no sé què de l’absenta —coses que, potser, també anaven dirigides a mi, ja veus.
Que córrega l'absenta! (Pel que es veu, paguem a mitges, Aquil·les.)
Ara resulta que perquè a un no li acaba d'agradar un poema i intenta descobrir per quina raó, i va esbrinant i debatent i qüestionant, i arriba un altre i diu que potser és "això", i va i té raó: era "això" de la "poiesi", que no és més que l'impuls estètic primer que porta a la creació artística. Pôs va i resulta que per voler saber, eixe i l'altre acaben sent uns recontrapedants. Pôs sí que estem arreglats!
Total, Aquil·les, que m'han canviat el poble per un moble però no m'han donat el plànol de muntatge. I seguisc sense saber si el poema és una brometa, o si és una pixarrada sobre un poema mític, o si és una crítica a l'actual societat de l'hiperconsum, o la descripció de la metamorfosi del país en una botiga d'Ikea.
Alietes, jo tampoc no ho sé. Que córrega l'absenta!
L'única cosa que tinc per certa és que m'estan emplenant a vessar les caselles de l'espantós. Socors! Tal vegada siga arribada l'hora de batre's en retirada esportivament.
Pense que no hem de fer calendari de totes aquestes apreciacions "a bote pronto"; faltaria més que a aquestes altures ens digueren què hem de pensar o què hem de dir.
No se'n diuen de bajanades, com per no poder expressar allò que penses o sents!
Avant xicots, compteu amb mi.
No sé per què l'expressió "a bote pronto" m'ha portat al "Mòmia". I parlant de futbol, hui que m'he estrenat anant al Nou Camp i quina merda de partit, tu!
Ja he sentit parlar diverses vegades del Mòmia; m'haureu de contar alguna cosa d'aquest individu...
D'això, li'n pot informar Pardo.
És veritat Aquil·les. Pardo parla del racimo del Mòmia dies passats; a veure si un dia m'ho conta de "viva voce".
Publica un comentari a l'entrada