dimecres, 26 de gener del 2011

3a trompeta: fem

Fer com fem és fem com fer... I què fem? Fem fem: comunicar per comunicar… Val la comunicació alguna cosa més que allò que es comunica en ella? Què llegim a El Penjoll? Què és El Penjoll?

Es tracta, en este punt, d’una comunicació estructuralment buida de continguts i que per això mateixa exigeix tirànica, sistemàtica, urgent i cada vegada més imperiosament el ser omplida de continguts. Però en la mesura que tals continguts són estructuralment pensats com farcit d’un espai que per naturalesa està buit (ha de ser buidat i tornat a omplir no ja cada vint-i-quatre hores, sinó en terminis molt més curts, en quant els clicks dels usuaris comencen a flaquejar en algún cantó de la pàgina), només poden ser continguts de farcit, i inclús és possible que l’únic esdevindre dels treballadors de la cultura siga el de convertir-se en “productors de continguts” per alimentar eixa maquinària de comunicació omnívora que exigeix materials renovables, reciclables, per a que el sistema es mantinga sempre jove. Es percep, aleshores, la incomoditat que afecta a la tasca crítica de l’intel·lectual com productor de residus no reciclables: fems bells i maldits, indigestos interludis de resistència a l’irreflexiu argument implícit que justifica una i altra vegada i per tot arreu la submissió dels continguts, en tots els ordes de l’existència, en benefici d’uns contenidors sempre rutilants i buits. Una cosa ben difícil perquè, inclús en el cas que s’aconseguira, no és generalment ben acceptat pels qui obtenen de l’actual estat de les coses no només beneficis polítics i econòmics, sinó també rendes i satisfaccions emocionals a les quals és molt difícil renunciar per l’exigua raó que siguen fal·laços.
(Tret de Nunca fue tan hermosa la basura, de José Luís Pardo)

Que sone la tercera trompeta!... La del fem... Fem poesia!

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Això sí que és un punt de fuga.

Alietes el del Corralot ha dit...

O un pet de figa.

Anònim ha dit...

Què? T'ha pegat o què?

Alietes el del Corralot ha dit...

Celebre el seu enginy, Anònim. I la rebel·lió de la paraula. I les ziga-zagues de l'humor. Ja sap: qui estiga lliure de pecat...

Anònim ha dit...

No sóc tan subtil. No em referia a vosté, senyor Alietes, sinó al dutxat que està en segon terme en les imatges del vídeo.

I sí: qui estiga lliure de pecat... Que esternude a la dutxa!

Alietes el del Corralot ha dit...

Segur!

lectora habitual ha dit...

quin post més desagradable.
sembla que també esteu en crisi.

Alietes el del Corralot ha dit...

D'altra banda, tot pensant-hi (i té prou a veure amb els debats sobre els premis literaris que engega Tadeus), de la quantitat pot nàixer la qualitat. És un tema de percentatges i, perquè no, també de probabilitats.

Eris ha dit...

Lectora habitual: Per què li sembla desagradable? Potser per la reflexió de José Luís Pardo?
Ah! I tant de bo estiguérem en crisi... Així només ens quedaria l'opció de ser creatius.

Alietes el del Corralot ha dit...

Ah! Estava parlant d'El Penjoll? I jo pensant-me que parlava de la premsa escrita!