Apuntalo el pas del temps amb un grapat de paraules.
Les teves llàgrimes són acideses que rovellen l’estructura.
Hi ha fragilitats que somouen l’esquelet porós
que ens configura les intencions.
Disfresses de paper de seda
que s’esgarren amb l’alè dels dubtes.
El dia ha conclòs amb una nit que taca les aigües de les meves reflexions
com si es tractés d’una gota de tinta.
Malgrat els meus intents d’afegir més líquid
el contingut només fa que enterbolir-se...
2 comentaris:
Benvingut home de tinta a aquest raconet del món tan real com el virtual.
Si qualque vegada et quedes sense tinta, demana'ns; per aquesta casa alguna solució trobaríem entre tots i totes.
Molt agraït, senyor Pidolaire. Ho tindré en compte.
Publica un comentari a l'entrada