dilluns, 20 de desembre del 2010

Flaix 2

Ve d'aquí

Notà com els budells se li removien, l'aigua havia desencadenat el procés que ja havien començat els laxants. Es dirigí a una de les dues úniques portes del pis, la del lavabo, amb una certa recança. Sabia el que li costaria romandre en aquella habitació, i no li feia gens de gràcia. Havia descuidat la medicació uns dies, per si el cos s'hi acostumava, i ara ho pagaria car. El seu budells mai s'havien fet a la idea de funcionar correctament i abandonar els laxants era la pitjor solució pels hemorroides que patia des de l'adolescència. Prengué, de la prestatgeria rovellada que hi havia al costat de la dutxa, una capsa de llauna, l'obrí i la col·locà al damunt del bidet, després de llençar a terra uns paquets de compreses i paper de vàter. S'abaixà els pantalons i segué a la tassa, mentre preparava els apòsits per l'hemorràgia i la pomada calmant. El laxant seguia, inexorable, la seva tasca d'evacuació i amb un crit, finalment, buidà el budell gros. Se sentí l'esquitx de la femta en l'aigua i un regalim al darrera. Una altra hemorroide rebentada. S'eixugà la suor freda amb la màniga de la dessuadora i descansà uns instants, recolzant l'esquena a la cisterna, abans de començar la neteja i la cura.