Qui li havia de dir a la Núria que algun dia escriurien d'ella l'adjectiu honorable davant sel seu nom, precedit per l'adverbi molt. Qui li havia de dir que el poble, democràticament, li donaria un càrrec tan notori. En J.M. Coetze va escriure alguna cosa sobre quan els vells accedeixen al poder, justa abans que arribin els bàrbars. Llegint Coetze se m'il·lumina el rostre adust, agre i guerxo de la Núria. Provo d'imaginar quina sexualitat deu viure, i sabent que és profundament catòlica la imagino curulla de perversions obscures, com els seus ulls. Vet aquí la molt honorable.
En Josep A. és un home que viu al llindar. Cerul·li, d'ulls ensorrats a les òrbites previsiblement buides. La mirada del vampir no-mort encara, la pal·lidesa hivernal del seu cor li aflora fins a la pell. Tampoc no era previst que ara pugués negociar cap privilegi i no obstant, el poble li ha donat privilegis.
L'Artur era el més ximplet de la casa, el qui donaven per obsolet els seus amics més propers: essent tan curt de gambals i eixorc d'intel·ligència no podia somniar res que no fos viure en la mediocritat llargament treballada, l'erupció mesquina, l'apoteosi del no-res. I mí-te'l ara, encimbellat per la gràcia del poble.
Tot això passava en una província transilvana, de la remota Rumania. Qui hagués pensat en d'altres geografies terràquies nava ben errat, com hi ha món. Diuen els sociòlegs que un poble que viu sota el terror del vampir sol sentir preferència per la tortura. Els psicòlegs van diagnosticar una estranya síndrome d'Estocolm, que serveix bé per a descriure la psicologia d'aquelles comarques transilvanes.
Se'n fan creus, els rumanesos. Per això marxen de Rumania.
2 comentaris:
I només per curiositat, des de quan els dura la Síndrome d'Estocolm als habitants d'aquestes comarques transilvanes? No s'ho fan mirar?
Aquil·les: crec que fa uns anys que dura. Diuen que un vampir va governar-los durant 23 anys, i ja no se'n saben estar. Sembla idiota, però és la realitat. A priori, ningú no votaria el candidat més curt de gambals, però així ha estat. Tot i això, el malestar social de les comarques podria posar molt complicades les coses al nou govern. És la única esperança que els queda als malaguanyats habitants d'aquell racó de món.
Publica un comentari a l'entrada