dilluns, 18 d’octubre del 2010

PORNO-GÜRTEL

16 comentaris:

Príncep de les milotxes ha dit...

No sóc un purità, això crec, però no li veig la gràcia... Potser alguns "Marujos i Marujes" (no veuen Gran Hermano 12, però sí açò) o esperits d'altres mons riguen per la guturalitat teatral que posa en l'intent.
En aquest cas, preferisc un mim oriental, teatre d'una altra galàxia.

Príncep de les milotxes ha dit...

O potser el meu humor és més saturnal i no tan poc dens, vaja rarefactiu...
Je, je.

Lo Pol ha dit...

Estimat Príncep:

el post té també un component de provocació. Sóc conscient que, a molta gent, no li farà punyetera gràcia. Però com a metàfora no té preu: quanta gent va pensar en l'episodi que es conta en termes de (gran) mamada? Jo sí.

Xavi Castillo escenifica això amb un component de barroerisme innegable. Tot i això, m'he rist molt. Sóc un marujo? Potser sí i no ho sabia!!

sargantana ha dit...

A mi m'ha fet gràcia, però pense que encara s'ha quedat curt, molt curt. Li ha faltat almenys l'escena en la qual Camps li peta el cul. O és que això encara està per veure? Au.

Príncep de les milotxes ha dit...

O un esperit d'altre món? Penseu Sinyó Pol. Potser això és el que humilment pretenem al Penjoll...
No li sembla?
És ben cert que, massa a sovint, ens toca escoltar moltes bajanades; innumerables carretades d' estupideses dites per adlàters col·locats per certes cojuntures del moment.
Tan de bo s'evaporen elles i els qui les prediquen ens estalvien l'halitosi degenerada en què transiten.

Lo Pol ha dit...

Estimat Príncep, el vídeo convida a pensar: serà poc, serà molt, serà una bajanada, serà Xavi Castillo la correspondència alcoiana de la barroeria catòdica?

Posats a suportar halitosis, l'alè de Gürtel és més fètid que la més estrambòtica de les representacions teatrals.

Príncep de les milotxes ha dit...

Sinyó Pol, sembla que vosté no m'ha pillat la intencionalitat del meu discurs... L'halitosi no era adjudicada al discurs pobre, quasi nul de Castillo; més aviat anava per aquells que diuen manar, és a dir i en pura plata, per aquells que es seveixen del poder per garantir els seus deplorables privilegis...
Aquests dies parle dels Sofistes a classe... Autors de molta actualitat.

Vicent Terol ha dit...

Trobe que la valoració d'un fet humorístic (o que pretén ser-ho) no s'ha d'argumentar, o no és important argumentar-la. La reacció en forma de riure o somriure és quelcom espontani.

Personalment, em ric -no sempre, vaja- amb Xavi Castillo.

Per altra banda, trobe que hi ha altres formes d'humor, presumptament més sofisticades, que fan servir mecanismes tan bàsics com els de Castillo.

Alietes el del Corralot ha dit...

Vicent té raó.

Jo m'he descollonat veient el número. El de Xavi Castillo és un humor molt immediat, molt directe, barroer, necessari per a la salut mental de molts valencians. No és magistral però fa faena.

EROs Ramatxoto ha dit...

No puc tancar la boca davant este post i els comentaris de la reialesa.

Davant el post, només diré que he tingut una espècie de deja vu.

En quant a l’humor de Xavi Castillo. Pensem en la seua labor de bufó: És important la figura del bufó en l’actualitat? Quants bufons tenim? Xavi Castillo és un bufó autòcton del PV que diu les coses clar i ras. Vore’l en directe, és espectacular. Si fóra del principat o visquera allí i ambientara el seu humor amb la política de Catalunya seria adorat. Com ho fa ací, ja sabem que és una altra cosa. En la meua opinió, i tenint en compte les diferències, és de la mateixa espècie que Pepe Rubianes. Són humoristes que tenen el seu humor. Han creat un estil particular que connecta amb la gent. Actualitzen el seu humor però sense canviar-lo… I això crec que és molt fotut de mantindre durant una carrera professional com la del Sr. Castillo. Ben pocs són els humoristes que es pugen sols a l’escenari i fan riure a cada minut durant dues hores. La ràtio rialla per minut es altíssima. I no és que ho diga la meua boca és que ho han escoltat les meues orelles. I el que més m’agrada de Xavi Castillo és que anteposa l’humor a la resta d’aspectes interpretatius i escenogràfics. No sé que que hem d’esperar d’un humorista pur i dur, jo només li demane que em faça riure. Justament, eixa ha de ser la seua qualitat exigible, i no altres secundàries, i més prescindibles. Compte a vore si pel “cultisme” acabem prescindint en l’humor de la rialla. De Xavi Catillo no espere que escriga la versió postmoderna del Segon Llibre de Poètica d’Aristòtil ni tampoc que m’avorrisca com Woody Allen. Per a mi Xavi Castillo és un bufó amb un parell d’ous al que necessite peregrinar una vegada a l’any. Per a mi es un humor en essència, sense additius ni adulteraments i, per tant, el trobe més que magistral: necessari. En definitiva, que compartisc l’opinió dels dos post que li va dedicar el Capità Superflipo a Xavi Castillo (post 1 i post 2).

Ah! i al post li fique un espantós.

el pidolaire entretingut ha dit...

Estimats amics, no cal que ens agraden les mateixes coses a tots sota pena d'excomunicació. Aquelles èpoques (espere) que les hàgem passat ja; així que tampoc no cal justificar racionalment tot allò que veiem o vivim (presumptament més sofisticades) potser no n'hi ha res de sofisticat en aquest esquetx... Allunyem-nos de paraulejar.
Puc dir que no m'agrada i no passa absolutament res. No us sembla?

Alietes diu que aquest humor fa faena per pacificar la salut mental del respectable... i jo podria afegir, com la tauromàquia, o la papiroflèxia... Altres coses apuntaria per millorar la salut mental dels ciutadans d'aquest país i potser començar per un sou just per un treball just esdevindria un bon inici...
Perfecte!

Per sort nostra, els que intentem ésser humans no traiem sempre un 12 ( no fem el selectiu), ni guanyem sempre els concursos de qualsevol cosa, ni som els millors en la nostra professió... Buf!

Puc dir Deo gratias?
Bé, cerqueu vosaltres l'expressió...

el pidolaire entretingut ha dit...

Eros, tampoc crec que per ser del Principat tot allò que es culla allà siga de primera categoria.
Se'n diuen de grosses i, massa vegades, callem perquè no està ben vist expressar opinions particulars davant d'una majoria benpensant. Cal anar avui, al blog de Porcar, Salms, on reflexiona sobre el tema de les opinions minoritàries... amb dedicatòria inclosa.
A les nits de Santa Llúcia quan es reparteixen els premis de la ¿ cultura catalana? he vist i oït vertaderes bajanades i ho he comentat i no passa res.
Certes opinions les enganxe amb canyes al terme i que s'assequen.
I a dormir com un xiquet.

Aquil·les Sisternes ha dit...

Sense cap ànim racional! En aquesta ocasió, crec que Xavi Castillo ha equivocat el punt de vista. Al meu parer, la mamada no l’hauria d’haver enllestit De la Rúa; qui s’hauria d’haver agenollat, devotament, com a bon quico, és l’únic, il·luminat i corprès Francisco Camps, amb cara d'èxtasi.

el pidolaire entretingut ha dit...

Eros he vist els teus enllaços; no tinc res contra Xavi, no l'havia sentit, ni vist, ni escoltat mai. Comentava el video de més amunt, solament això. Els professors tenen dies millors i pitjors, els poetes llibres imprescindibles i d'altres per no llegir-los, els venedors o venedores dies bons i d'altres de dolents... Supose que a Xavi li pot passar el mateix; és humà.
Respecte a la versió postmoderna del segon llibre d.... millor deixar-ho córrer; aquesta filosofia té una vessant graciosa i crítica de cojuntures; però la seua gran mancança (on queda amb el cul a l'aire) és el poc compromís que, en certs casos, pot donar lloc al meninfotisme i/o relativisme, prou demodé.
No estem per a desfer, sinó més aviat per a acostar el muscle i acarar la vida.
I m'agrada el jueu d'ulleres de pasta; m'arriba la força en la seua aparent feblesa.

Amic... hem de quedar. Envia'm el phone per correu que no ens vindria mal una peregrinació a la montanya. Ja saps.

EROs Ramatxoto ha dit...

Per als malpensats: "peregrinació a la muntanya" no té res a vore amb "brockeback mountain".

EROs Ramatxoto ha dit...

Per als encara més malpensats: quan he dit "Per a mi Xavi Castillo és un bufó amb un parell d’ous al que necessite peregrinar una vegada a l’any", volia dir "pelegrinar" i quede clar que el meu pelegrinatge no és per fer-li al parell d'ous de Xavi Castillo el que li fa de la Rua a Camps.