dissabte, 23 d’octubre de 2010

Narratives de la incertesa

L'anterior post d'Alietes m'ha recordat un altre projecte interessant. Es tracta de Tong, un projecte de l'agència de comunicació La Casa de los Fideos. La idea era (o és? Xavi digues alguna cosa!!!) una publicació amb un format que permetera qualsevol suport que els i les autores desitjaren fer servir. El primer número (del qual es van fer ressò fins i tot a la BBC) era un sobre amb fotografies, dvd's, gravats, aquarel·les, textos... Vaig fer una xicoteta col·laboració per aquell primer número. Amb uns textos molt breus vaig composar un recull de postals per poder-les enviar com qui llança un crit sense esperar resposta. Narratives de la incertesa es deia la criatura. Ací vos deixe alguns fragments.

Greuge

Belerofont, fill de Glauc i nét de Sísif, acusat falsament de tractar d’abusar d’Antea, dona de Pret i filla d’Ióbats, va gosar de pujar a l’Olimp al llom de Pegasus. En veure’l, Zeus va enviar un tave a picar Pegasus sota la cua, fent que alçara les potes de davant i llençara deshonrosament el genet Belerofont a terra. Un matoll d’argelagues va rebre el cos de l’olímpic desafiador. Coix, cec, maleit i solitari, Belerofont es va arrossegar per terra, eludint els camins dels homes.

Desconeixença

Tancats a la cova del cíclop Polifem, els aqueus veuen impotents com cada nit el brutal gegant es menja dos dels desgraciats tripulants. Han arribat acompanyant a Odisseu, fill de Laertes, a aquella maleïda illa, provinents de la terra dels lotòfags. Primer els trenca el cap contra terra; una vegada morts, esguella els seus membres i se’ls guisa per a sopar. Odisseu, amenaçat pel gegant, li ofereix a beure el vi que li havia regalat Maró, fill d’Evants i sacerdot d’Apol·lo. El cíclop beu i li demana pel seu nom: “Ningú em diuen sempre ma mare, el meu pare i els meus camarades”. “Doncs, va respondre Polifem, a Ningú el mataré l’últim”. Quan els aqueus aconsegueixen cegar l’únic ull de Polifem, aquest crida, fent riure tots els qui l’escolten: “Ningú tracta de matar-me”.

Incertesa

No és possible conèixer la posició i el moment d'un objecte al mateix temps. Amb aquesta aseveració confirma la teoria quàntica una de les pors més indignament humanes. L’estat i la ubicació d’una partícula, d’un cos o d’un sentiment són indesxifrables. La connexió entre el mercat i el comportament de les persones està feta de nexes canviants que tenen distints estats i posicions simultanis.

Contagi

La malaltia un cop és mediada per la cultura deixa de ser un succés i passa a ser una categoria. El malalt, travessat pel signe de la seua desgraciada condició, esdevé un senyal. Els senyals desplacen les paraules. La malaltia soterra qualsevol intent d’enteniment i el substitueix per un procés d’identificació. Sabem distingir un ordinador d’una vaca, però no necessariament sabem com funcionen les vaques ni com es reprodueixen els ordinadors. Sabem què (qui) és un malalt, però desconeguem on neix la malaltia. Sabem que el contagi propaga en l’espai els cossos malalts, però evitem qualsevol revelació sobre la nostra incidència en el mecanisme simbòlic que duu a la multiplicació dels expulsats. A la medicina, com a la criminologia, l’individu serà observat, vigilat, conegut i curat.

Ora pro nobis

Malgrat que segueixen sorgint reivindicacions, la majoria estan conformades per a aquell matalàs sociològic anomenat classes mitges. Estranys són els moments als quals s'entrecreuen els esforços i els interessos de les persones incloses i de les excloses. Els discursos d'ambdós grups s'allunyen, mantenint-se units per un vel de “buenismo”, que sorgeix des de la zona d'inclusió i es protegeix, a una convenient distància, d'aquells que són aparentment el seu objectiu. Això que s'ha convingut designar com societat civil és, en essència, un espai que només inclou una part de la societat i, ni de bon tros, arriba a representar els interessos que conformen el conjunt de la societat.

Es diu el pecat, però no…

Mai no gosarem tractar d’entrar a l’Olimp, al lloc on es prenen les decisions importants sobre la vida. Sabem que ens està vedat; qui s’atrevira, com Belerofont, vagaria apartat “dels camins dels homes”. Aquesta pena tan gran del malaurat genet, que podria ser creadora d’un moviment de cossos vers el canvi social, es veu embriagada pel vi del consum; en beure’l s’enterboleix l’enteniment i som incapaços de reconèixer cap responsable: Ningú es beneficia del nostre esforç, Ningú té cap responsabilitat. L’extensió del “buenismo” ens porta a una paràlisi que Chesterton ja va captar fa anys, més o menys quan començava el fordisme. Tot és ara, el futur és hui, el vestit de l’aparador el vull ja i quan travesse la porta de la botiga haurà perdut la bellesa de la novetat, envellirà irremediablement en l’instant precís en què siga tocat per les llums del carrer: d’altra forma ens convertim en els altres, en aquells als quals el càlcul probabilístic del sistema actuarial, substitutiu del destí, ha assenyalat com possibles criminals.

28 comentaris:

Fart de paletos ha dit...

Per desgràcia en Xàtiva hi ha gent que té la cara molt dura. Igual van i li la xuplen al Rus que van a les reunions de Camot. Només uns paletos podrien considerar novedosa una sèrie de parides que ja tenen 100 anys d'existència i que en este cas només tenen la finalitat de fer negoci i figurar. Que guapos somos, que modernos somos y que bien que hablamos castellano. Si tant els preocupa eixir en la BBC que se'n vagen a Londres o a Nova York i que no visquen a comptes del paleto del Rus i dels ingenus d'Acció Gutural de País Blavencià que venen els seus sobres sospresa.

TONG! ha dit...

Ala, va, Xavi digues alguna cosa!!!

Davit del carré Blanc ha dit...

Fart de paletos: aquestes parides tenen més de 100 anys, no s'enganye.
Per cert, hui haurà llegit el New Yorker i estarà fent una ullada a Le Monde Diplomatique? El veig tan cosmopolita que supose que no farà vosté el paleto i perdrà el temps mirant El Penjoll o llegint Levante-EMV

Aquil·les Sisternes ha dit...

Ignore si Xavi dirà alguna cosa. Jo, per la meua banda, em faig aquestes preguntes: Qui coneix algun artista o algun escriptor que no vulga traure benefici econòmic de la seua activitat? L’altre Xavi, Xavi Castillo, actua debades durant les seues gires? És il·lícit que un creador vulga viure de la seua creació? Quins són els principals adquirents d’obres artístiques? (Sense entrar a considerar si aquestes són horteres o sublims.) Algú coneix un currant mileurista que siga mecenes? No és cert que les institucions i les empreses privades actuen des de temps immemorial com a principals patrocinadores de l’activitat artística? A Nova York o a Londres no és precís xuplar-li-la a ningú per a fer-se un nom? És un pecat dignificar l’activitat mercantil amb la pàtina d’un disseny creatiu? Hem de blasmar un comerciant (que igualment va a guanyar diners) per invertir una part del seu benefici en activitats artístiques? S’ha de rebutjar tot allò que no siga rabiosament actual?

Sí, ja sé que són massa preguntes, però en faré altra: sóc un paleto per preguntar totes aquestes coses? Jo trobe que només és de palosos aquell afany de parlar castellà o anglès, que són llengües més fines. Però clar, encara es podrien fer unes ultimíssimes preguntes: Què fem si el client exigeix una llengua distinta del valencià? Rebutgem l’encàrrec, com a mostra de suficiència supina?

Fartó ha dit...

Pos res manté, solidaritzat i ves-te'n a Ca Sisternes a vendre fideus!

EROs Ramatxoto ha dit...

Xe, post a mi m'agrada. Déu que "paleto" sóc! La gent fa coses i això està bé.

TANG TONGAT ha dit...

No és un problema d'art, ni tampoc de castellà-valencià, ni tan sols dels escrits del del carrer blanc...

És un problema de CARA DURA. Tong és de lo més roí que s'ha parit a Xàtiva. La presentació i el manifest tonguista eren tan roïns que els mateixos tongueros (la paraula ja ho diu tot) han llevat el vídeo de presentació del seu bloc i del TUTube. En ell es podia vore a Xavi Sellés i els seus amics moderns recitant xorades inconnexes en castellà a "Espachio" d'arte, al carrer Sant Francesc davant dels seus amics, igualment moderns.

Ara, no s'enganyeu, si es gira la truita, ells seran els més catalanistes o el que calga. Més que vosaltres i continuaran cobrant. És el que té la doble moral beata.

I per favor, les comparacions són odioses. Xavi Castillo és un treballador honrat.

Paleto, no Eros, ingenu en tot cas i complacient amb els teus amics els penchollaires doctes, il·lustrats i políticament correctes. Hi ha que dur-se bé amb tot lo món.

Ala, a mamar-la que diria Dios!

el pidolaire entretingut ha dit...

Aquil·les tu has de ser una persona que té més blogs i treballa de ministre d'alguna cosa... Ja descobriré qui ets... però seguint amb la rècua de preguntes a Xàtiva, Alzira i onsevulga també la mamen per arribar a un lloc determinat en cas de no tenir GPS?

Estic una mica atabalat sense ser d'Albalat.

Davit del carré Blanc ha dit...

Aquil·les, són molt suggerents les preguntes. Supose que els nostres benvolguts anònims tenen respostes per a totes.
Pidolaire, no sé si Aquil·les té algun ministeri, però sí que trobe que Tang Tongat treballa a la Congregació per la Recta Doctrina i la Flagel·lació pel Recte dels Impurs. És una feina dura: has d'estar fent bromera a la boca tot el dia i això deu ser pesat.

ANTITONGO ha dit...

Colló Davit, tan difícil és admetre una crítica?

Alietes el del Corralot ha dit...

Visca El Penjoll!

Davit del carré Blanc ha dit...

No si admetre una crítica del tipus de "Igual van i li la xuplen al Rus que van a les reunions de Camot" mola mogolló!
Els nostre anònims també admeten les crítiques de bona gana, com quan a la reflexió d'Aquil·les un anònim ha fet un acte de contrició i ha dit: "Pos res manté, solidaritzat i ves-te'n a Ca Sisternes a vendre fideus!". Talante que diria ZP.

ANTITONGO ha dit...

No de visca el penjoll res, que lo que feu no és art perquè no guanyeu diners ni tingueu patrocinaor, pringaos. Ministre no sé, però Akilo·les Sisternes i a duro el Cagalló pareix que ha anat a la mateixa escola botiguera que el Rus Campeador.

el pidolaire entretingut ha dit...

Distingits Tan Tongat i també Anti Tongo: sembla que al vostre poble ocorregué alguna cosa en cert temps que encara no heu paït bé tots: les cicatrius són prominents.
És clar que en aquesta societat se pot criticar, però desqualificar perquè sí o gaudir pels mals de l'altre, això diu prou de vosaltres mateix.

Bon vent i llarga vela!

el pidolaire entretingut ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
TONGA ha dit...

Elegant Pedoalaire:

El meu comentari era una ironia pel que havia dit el senyor Akilo·les Sisternes sobre el conguitos.

Salutacions venials.

el pidolaire entretingut ha dit...

Això de salutacions venials em sona, una mena de dejà-vu...
Així que... vosté l'olore profundament Bé, Tabincul.

Anònim ha dit...

SR. Tonga, sembla que te vosté poques coses a fer, si no qué fa perdent miserablement criticant un projecte tan lamentable, segons vosté? o és que és vosté obssessiu compulsiu?

Alietes el del Corralot ha dit...

És que és diumenge, i com que el València va jugar ahir, pôs realment hi ha poques coses més interessants a fer que passar-se per El Penjoll.

Pi i dol en l'aire ha dit...

SI JA HO DEIA JO, ACABAREM PARLANT DE POLÍTICA, PERSONES HUMANES O FUTBOL; AÇÒ NO HI HA DRET, SEMPRE AMB EL TEATRE AMUNT I AVALL.
POBRA BARCA DE CALDERÓ!

Davit del carré Blanc ha dit...

PSEUDOENTREVISTA A UN PSEUDOANÒNIM:

- COM ES DIU VOSTÉ
No té importància el meu nom, pose el que li done la gana.
- PERTANY VOSTÉ A UN MOVIMENT POLÍTIC?
Diguem que les circumstàncies m'han obligat a actuar políticament.
- QUINES CIRCUMSTÀNCIES?
Oh, no es faça l'interessant!
- NO SÉ QUÈ VOL DIR?
Sap massa bé el que estic diguent-li. Els de la Internacional Penjollaire són una perillosa secta política, composada per una abjecta colla de pseudoesquerrans, pseudocatalanistes i pseudosesudos. Ha estat la terrible deriva d'aquest grupúscul la que m'ha portat a l'acció política.
- PERÒ FORMA PART D'UN GRUP ORGANITZAT?
Foucault i després Deleuze parlaren de biopolítica com una forma de mobilització dels recursos biopsicosocials. El meu cas, i el de més anònims, és una lluita blogpolítica: mobilitzem els comentaris de la blogosfera per evitar que la Internacional Penjollaire avance.
- QUIN PERILL REPRESENTA LA INTERNACIONAL PENJOLLAIRE PER A LA BLOGOSFERA?
Els i les penjollaires plantegen una visió absolutista del món, una visió on totes les contradiccions es troben il·lusoriament resoltes.
- QUÈ PROPOSEN ELS ANÒNIMS?
El que importa no són les propostes. Ara per ara només importa barrar el pas als penjollaires. I si per fer açò cal la guerra química doncs ho farem, no tenim por a Wikileaks.
- QUI ESTÀ DARRERE DE LA INTERNACIONAL PENJOLLAIRE?
Tothom sap qui és l'amo del Penjoll, no em vinga ara amb preguntes estúpides.
- TENEN PENSADA ALGUNA ACCIÓ?
Sí, però no pense avançar res, estem en territori enemic.
- BONA NIT I GRÀCIES
Bon nit. Aprofite per saludar a la meua mare: no patisques, mare, és un treball arriscat però algú ho havia de fer.

Davit del carré Blanc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Príncep de les milotxes ha dit...

Genial.

Que per què m'estime el Penjoll?

Però si és de caixó!

Açò no és una reserva, però aquesta fauna-faulària, creieu que pot trobar-se enlloc?

Anònim ha dit...

Algú coneix alguna puta que no vulga traure benefici de la seua activitat? És que no n'hi putes a Londres o Nova York? Algú coneix un mileurista que siga propietari d'un bar d'alterne? Hem de blasmar dels que invertixen els seus diners en un poc de diversió el cap de setmana?

I encara una pregunta més: a tots ens agrada follar, però rebutjarem l'encàrrec, perquè l'home siga lleig i panxut, coma mostra de suficiència supina? és que el món sancer no és una gran puta? És que no ha estat sempre tot igual des del principi dels temps i així ha de continuar fins que arribe judici final?

Alietes el del Corralot ha dit...

Davit, la Pseudoentrevista mereix un post més que un comentari.

Últim Anònim, el judici final, com el reis d'Orient, no existeix. S'ho van inventar uns hòmens pâ fer-nos por.
Siga com siga, la qüestió és que en este món (dic món per no dir ciutat) hi ha molt de recel de botigueret, moltes enveges mal païdes, molta miradeta per damunt del muscle i de reüll (que és el que vol dir "enveja") i molta mala llet amb regust de cervesa desventada.
-Rot.
-Salut!
No ho dic per vosté. És una apreciació general.

Anònim ha dit...

era pecís l'exemple de les putes?

EROs Ramatxoto ha dit...

Pense com Alietes, Senyoret del Carré Blanc, el comentari amb la seua pseudoentrevista està molt bé.

TONGA ha dit...

Jo també, és molt millor que Tong.