dos-centes reines mil·lenàries fabriquen soldats lascius simulant dormir
dos-cents reputats milicians falquen solitàries latències
simbombes doblegades i retràctils miren faldes sol·lícites
i lacòniques sines,
dolmens reclinables, micròfons famolencs
solquen la silicona dosificada recentment
minuet fantàstic, sòlida i labial sintonia
dolça resina migratòria, fada solvent de lànguida silueta
domicili de la recança minvant,
fanfàrria del solatge lacrimògen i simfonia dels dòcils rebolcaments
la música acaba, quan arriba la factura.
Normalment intente compensar la mediocritat poètica, la manca de musicalitat en els versos, precisament, musicant-los, fent-los cançó. Però com em fa vergonya cantar en cases alienes (ja tinc la meua pròpia, ben insonoritzada per a no molestar a ningú), he tingut que provar altres recursos a l'hora de musicar aquestos que acabes de llegir, i al final he optat per introduir textualment les notes, al principi de cada paraula.
4 comentaris:
Como describes también el ambiente? cualquiera diria que eres usuario habitual!
Ja dia jo que em sonava la teua cara... jeje.
Mestre Artés, m'he pegat una volteta pel seu bloc musical i m'he intentat baixar la nova miqueta però no he pogut. Arggh! Eixe programa tan complicat m'ha deixat com Fava: igual estic que estava.
Enhorabona per l'experiment textual i salivós que ens ha deixat.
Senyor Alietes: Ja he renovat el programa de descàrrega, i estic segur que ara podrà descarregar-se la nova miqueta amb total satisfacció.
PD: T'advertisc que, si aquest text t'ha paregut salivós, la nova miqueta igual se t'antoixa a... una ejaculació, jeje. Salut!
Publica un comentari a l'entrada