A finals de maig vos penjollava algunes fotos que vaig fer durant el rodatge del documental Illa de Xàtiva, dirigit per Rafel Carril. Un parell de setmanes després Terenci Gil ens animava a assistir a l'acte de la seua presentació que es va fer a la Casa de la Cultura de Xàtiva, el 19 de juny, i del qual la Maraca Humana va donar constància a El Penjoll amb una particular crònica crítica. Este documental es regalava al Llibre Alternatiu de la Fira 2010, però ara a més, com informa El penjoll Morisc, s'ha penjat a la xarxa... Així que ja no hi ha excusa per a no vore'l.
Illa de Xàtiva, un documental sobre les Comarques Centrals del País Valencià from Terradelfoc on Vimeo.
Teniu més informació al voltant d'este documental a:
Terra del Foc
Toni Cucarella en roba de batalla
Sota la creueta
Miquelets del Regne de València
15 comentaris:
Un molt bon documental, ha estat molt interessant :)
Jo el que volia dir és que Xavier Aliaga està molt guapot i porta una samarreta indie de Wilco, el quadre de darrere d'Elies és molt bonic, un dels borbònics ha perdut les calces i també el cinturó i Adolfo Garcia està excepcional al piano en l'obreta de teatre.
Molt interessant el documental rafelet; bon treball per banda de les imatges i dels entrevistats mâ que parlen bé. M'ha servit per conéixer les inquietuds de la comarca.
Però, i ara què cal fer?
Perspectives, projectes?
Simplement es volia fer una descripció del que tenim?
Hi ha alguna esperança de canviar aquest aïllament a nivell social, polític, cultural?
Sempre patirem aqueixa vella història d'emigrar cap a l'altra mare (Catalunya), en cas que existisca?
Això és el que he pensat després d'escoltar els qui han estat entrevistats, que no és poc.
Una abraçada i enhorabona, de tot cor, pel treball Rafel.
Gràcies! i gràcies també per formular eixos interrogants. El documental pretén també empényer a la acció. Personalment, he començat el meu propi procés de reflexió que prompte aniré compartint al meu bloc. Pense que n'hi ha moltes coses a fer. Una d'elles seria repensar el País Valencià i, especialment, el paper, el pes i el valor que li concedim a València ciutat. Aquesta continua vivint d'esquenes a nosaltres. Però ara, i contestant a la seua quarta pregunta, és també un bon moment. La xarxa és un bon exemple. Aquesta ens oferix la possibilitat d'interconnectar-nos i crear un teixit a nivell de tot el País Valencià i al marge de la nostra suposada capital, que ens ignora. D'aquest podrien sorgir sinèrgies que ens feren més autònoms i més visibles. Això sí, sempre i quan els nostres egos i la nostra habitual divisió ho permeteren. S'estan fent coses. Ací mateix s'han fet els Premis Bloc de les Comarques Centrals i es volia editar el Penjoll en paper. Però crec que res serà suficient si abans no abordem el que pense que és el nostre principal problema: l'adjetiu "valencià".
Permeteu-me que dubte del lideratge que pot oferir Xàtiva en aquesta mena de reconstrucció nacional. Fa molt de temps que va deixar d'exercir la seua condició de capitalitat comarcal per transformar-se en una mena de llimb autosuficient i complagut de sí mateix. ¿O encara no recordeu aquell projecte, decebedor, d'una associació de vocació comarcal que després va esdevenir un borrissol més del melic?
Neobotifler, estic d'acord amb vosté. Entrar a analitzar les causes del procés d'endarreriment de la ciutat seria costós i avorrit. L'única pregunta és, queden forces per redreçar el panorama cívicocultural de Xàtiva, de la Costera, de les Comarques Centrals? Ja sé que vosté em dirà que no, però si és tan escèptic com diu, per qué es molesta a perdre el temps amb nosaltres? És més, per qué es molesta a escriure una sola lletra? Això em fa pensar que vosté és més un catxondo que un escèptic.
Refelet, no creu que el País Valencià està massa repensat?
Vosté creu, de veritat, que hem tingut una tradició de filosofia o pensament polític reeixida i sòlida?
Que seriote salia el cartero de Pablo Neruda. Y la clac dandole coba, Bertolt Brecht en versión fracaso total incluido. Si es que solo falta una versión catalanista de L´Alqueria Blanca para acabar de lanzar al estrellato a nuestro Tonet de cerebro cuatribarrado.
Pero mejor seria que me hicieran un personaje a mi y salieran todos los moros de Marruecos y la puta de Maria la Morisca dandome por culo sin parar. Mi cerebro nazi se está poniendo cachondo solo de pensarlo.
Si, soy maricon, soy maricon! lo confieso, soy nazi y maricon y me gusta hacerme pajas por internet! que pasa? es que no me puede gustar?
Está muy bien todo eso, pero el Alejandrito os está dando pal pelo. Recurrir a los insultos enrabietados, dice muy poquito de ti, mi querido ... veamos quien es el nazi.
A mi Alejandrito me hace risa porque es ridículo y a ti?
Finalment he pogut disposar dels cinquanta-quatre minuts necessaris per a veure el documental. M’ha sobtat la qualitat de les imatges (de l’esquetx inicial, del muntatge, dels crèdits...). No sé... M’havia fet la idea que tot tindria un aspecte diguem-ne més amateur, però veig que ha quedat molt bé. Enhorabona!
Quant al contingut de les intervencions, trobe que situen molt bé l’espectador en els antecedents, la gènesi i les dificultats del projecte de Comarques Centrals (si de cas, només trobe que se li dóna excessiu protagonisme al CEIC Alfons el Vell, sense valorar l’aportació d’altres col·lectius).
Finalment, crec que el documental invita a pensar, que és el pas previ per a qualsevol acció. “De què parlem?”, podria preguntar Calinca. Doncs, de reviscolar un projecte que, fins i tot al marge de “fantasies nacionalistes”, seria molt beneficiós per a les nostres comarques i per al país, sobretot ara que la crisi ha qüestionat els models econòmic i de planificació territorial seguit pels nostres polítics.
¿La crisis ha cuestionado el modelo económico?
Y tu hablas de fantasia...
Fantasia, eres tu.
Publica un comentari a l'entrada