«Jo!», va dir el poeta. Però ningú no li feia cas. «Jo, jo!», repetí novament. I la gent seguia sense fer-li cas; cadascú anava a les seues ocupacions. Llavors, l’home decidí d’abandonar l’ofici de poeta i fer-se còmic, que és una manera com qualsevol altra de no traure trellat, segons deia sa mare.
Tu!, Tu, seria la paraula, que el Jo el tenim "massa vist carabassa" ( carabassa no va per tu escrivà, és per fer rima fàcil). Encara que el Tu es l'espill on tot jo es veu reflectit. Bota-li foc, amic Alietes, a l'acudit.
Va, Jesús Pàrraga, no ens deixe amb la intriga. Ja veu que els amics s'estan mullant. Pot escriure les paraules que vulga, en el post es fa esment de la primera, que no vol dir l'única. Ja veu que van eixint diferents versions de la veu lírica: la sarcàstica de Clidice, l'egocèntrica d'Escrivà, la reflectida o refractària del Príncep... Segur que n'hi ha més, veritat?
Entone el mea piles! I, a més, vull demanar públicament perdó a EROs per haver oblidat la primera paraula del vers inicial del seu poema iniciàtic titulat "Fiqueu-li títol vosaltres".
Jo provaria amb “Déu”. Escriuria la paraula “Déu” sobre una roca i la mostraria a la multitud. Amb una mica de sort, és possible que la gent s’agenollés i cridés: «És l’enviat de Déu!» I a partir de llavors viuria com un ídem, o com el papa de Roma, tant se val. Per fi algú li hauria tret rendiment a la lírica.
I Tadeus repon: Sr Pardo, moltes gràcies pel poema tan simpàtic.
Vaig estar pensant en un possible poema, i em sortia, no sé per què, un homenatge a 'Eros', ja fóra a la seua persona o al seu poema del "massa" i llavor vaig pensar en deconstruir la paraula "massa" posant-la de l'inrevés convertint-la en "Assam", i fer un poema assonant de viatges (per tant... assatgístic?) que podria dir així:
Assam
Quan tingues fam i pegues un bram, ¿cal que anem a Vietnam a comprar un disc de la Motown?
Una altra solució, Sr. Alietes, és trencar la rima... Enviar-la a fer la mà. I donar continuïtat al poema responent a l'enigmàtica pregunta mitjançant una segona veu, segurament d'algun membre del Front Unit d'Alliberament d'Assam , que diguera:
Si no és per no anar, si cal anar, es va...
Ho sempre desiderato viaggiare in Vietnam in moto senza freni a disco
20 comentaris:
Merda! (i començaria a córrer) :)
Qui? Jo?... ai!, no, que ne són dues paraules... no se val... Puc demanar el comodí del públic?
«Jo!», va dir el poeta. Però ningú no li feia cas. «Jo, jo!», repetí novament. I la gent seguia sense fer-li cas; cadascú anava a les seues ocupacions. Llavors, l’home decidí d’abandonar l’ofici de poeta i fer-se còmic, que és una manera com qualsevol altra de no traure trellat, segons deia sa mare.
Tu!, Tu, seria la paraula, que el Jo el tenim "massa vist carabassa" ( carabassa no va per tu escrivà, és per fer rima fàcil). Encara que el Tu es l'espill on tot jo es veu reflectit.
Bota-li foc, amic Alietes, a l'acudit.
Va, Jesús Pàrraga, no ens deixe amb la intriga. Ja veu que els amics s'estan mullant. Pot escriure les paraules que vulga, en el post es fa esment de la primera, que no vol dir l'única.
Ja veu que van eixint diferents versions de la veu lírica: la sarcàstica de Clidice, l'egocèntrica d'Escrivà, la reflectida o refractària del Príncep... Segur que n'hi ha més, veritat?
No cal imaginar res. La paraula és "Açò".
"Açò"... era i no era, tres cagant en una era?
Era així, no EROs?
No, senyor Alietes. "Açò" de:
Açò és massa.
Massa pa la carabassa.
Carabassa que embarassa
com espasa llepassa
esguits d’argamassa...
Pudor a gallinassa,
arreu la paperassa.
Açò és massa.
De Massalfassar a Massamagrell,
de Massarrojos a Massanassa,
de Massalavés a Massachussetts
i de Massachussetts... al cel!
huas huas huas huas huas! :P
Entone el mea piles! I, a més, vull demanar públicament perdó a EROs per haver oblidat la primera paraula del vers inicial del seu poema iniciàtic titulat "Fiqueu-li títol vosaltres".
Efectivament, Açò és massa!
Jo provaria amb “Déu”. Escriuria la paraula “Déu” sobre una roca i la mostraria a la multitud. Amb una mica de sort, és possible que la gent s’agenollés i cridés: «És l’enviat de Déu!» I a partir de llavors viuria com un ídem, o com el papa de Roma, tant se val. Per fi algú li hauria tret rendiment a la lírica.
Tadeus! La meua primera paraula seria Tadeus. I tot seguit continuaria de la següent manera:
No podem passar sens tu.
Tant si dius com si no dius,
dóna igual allò que escrius,
no podem passar sens tu.
Potser siga masoquisme,
aquesta addicció al martell.
Qui necessita al clatell
crítica atroç al lirisme?
Penjoll o imperi de l’Inca
és del tot intranscendent.
Qualsevol bard amatent
vol que el corone Calinca.
No podem passar sens tu.
Sigues mosca empipadora
o filòleg llest tothora,
no podem passar sens tu.
I, ara, Tadeus hauria de respondre:
Idolatries no vull; tampoc sacrificis; visca un bany de sidra per treure tots els maleficis.
Estimo...
I Tadeus repon: Sr Pardo, moltes gràcies pel poema tan simpàtic.
Vaig estar pensant en un possible poema, i em sortia, no sé per què, un homenatge a 'Eros', ja fóra a la seua persona o al seu poema del "massa" i llavor vaig pensar en deconstruir la paraula "massa" posant-la de l'inrevés convertint-la en "Assam", i fer un poema assonant de viatges (per tant... assatgístic?) que podria dir així:
Assam
Quan tingues fam
i pegues un bram,
¿cal que anem a Vietnam
a comprar un disc de la Motown?
Nota: Sí, ja sé que 'Vietnam' i 'Motown' no rimen, però és que el poema va nàixer així.
Home, poden forçar la fonètica fins fer rimar estes dos paraules tan simpàtiques. O també podem comprar un disc dels Pearl Jam.
Gràcies per l'homenatge, Sr. Cal·linca.
Una altra solució, Sr. Alietes, és trencar la rima... Enviar-la a fer la mà. I donar continuïtat al poema responent a l'enigmàtica pregunta mitjançant una segona veu, segurament d'algun membre del Front Unit d'Alliberament d'Assam , que diguera:
Si no és per no anar,
si cal anar, es va...
Ho sempre desiderato viaggiare in Vietnam
in moto senza freni a disco
A tot açò, s'han fixat la quantitat de poetes que han eixit d'El Penjoll en un moment?
Ara sí: Gran post, Sr. Alietes!
Publica un comentari a l'entrada