Conte en 2 lliuraments

Ysāwy, la sacerdotessa dels nombres

Aquesta és la història d'una dona que no sabia ben bé el que era sentir, si més no tal i com deien que era els qui l'envoltaven. Sabia que, de tant en tant, el seu organisme patia algunes disfuncions que, sortosament, quedaven reparades un cop les hormones havien fet el seu camí. I ella, que n'era conscient, solia esperar el temps prudencial perquè les coses fossin així.

La dona del nostre conte era una sacerdotessa dels nombres. En el món dels números hi ha els oracles, els matemàtics, els que els pensen i reben el missatge matemàtic de l'univers. Però ella era de la casta inferior, una simple sacerdotessa dedicada a acariciar-los llargament, a equilibrar-los, a fer-los intel·ligibles a un propòsit. I, sabedora com era que la vida és una gran combinació matemàtica, era feliç vivint perpètuament en el seu full de càlcul.

Passaven els dies i es passejava, ara adelerada, entre les distintes cel·les plenes de fórmules perfectes, caient, per simple diversió, en macros que la impulsaven a cel·les llunyanes, com aquell qui fa un viatge llarg i trepidant d'aventura. Altres dies preferia resseguir, lentament, llargues files de nombres decimals, perfectament alineats, a la recerca de semblances, concordances i discordances.

Tenia una certa tendència a afavorir els nombres senars, tot sentint-se trapella per reptar l'equilibri perfecte dels parells. Era la seva flaquesa oculta i que es permetia molt de tant en tant, i així, quan veia un nombre acabat en set no podia evitar esbullar-li el serrell amb un somriure.

Fora del seu món se la considerava un prodigi de serenor, d'equilibri, de capacitat d'anàlisi i això era bo i estava bé. Les persones que se li apropaven tendien a fer-se seves aquestes suposades qualitats i, quan marxaven del seu costat, se sentien millor i més bones. Més capaces de dominar el món que les envoltava.

La sacerdotessa dels nombres mai s'havia negat la seva humanitat, per la qual cosa, d'una forma perfectament enraonada i coherent, havia desenvolupat una vida socialment molt poc sospitosa. S'havia aparellat amb l'home correcte del qui havia tingut els fills que desitjava: dos, perquè un tercer hagués desequilibrat el seu univers i un quart el seu pressupost. Vivien una vida força endreçada dins una casa sense deutes.

Cal dir que la sacerdotessa dels nombres també tenia una certa vida social, si bé aquesta part la deixava gairebé tota al seu espòs, més dotat per a aquests afers. I també feia exercici regularment. Sabia que, malgrat que el seu deler eren els nombres eterns, el seu cos era fràgil i que calia allargar al màxim la seva existència a base d'hàbits saludables.

La dona fascinada per l'equilibri i els nombres no s'avorria, l'avorriment implica desori mental i ella tenia el cervell molt endreçat. Fins i tot, si li convenia esperar-se on fos i, per casualitat, no duia res per distreure's i l'entorn no era prou bo com per ser observat, la sacerdotessa dels nombres podia passar hores amb una calculadora fent operacions, només per veure'n la bellesa del resultat final.

(Continuarà)