dilluns, 30 d’agost de 2010

Conte en 2 lliuraments


Ysāwy, la sacerdotessa dels nombres

Aquesta és la història d'una dona que no sabia ben bé el que era sentir, si més no tal i com deien que era els qui l'envoltaven. Sabia que, de tant en tant, el seu organisme patia algunes disfuncions que, sortosament, quedaven reparades un cop les hormones havien fet el seu camí. I ella, que n'era conscient, solia esperar el temps prudencial perquè les coses fossin així.

La dona del nostre conte era una sacerdotessa dels nombres. En el món dels números hi ha els oracles, els matemàtics, els que els pensen i reben el missatge matemàtic de l'univers. Però ella era de la casta inferior, una simple sacerdotessa dedicada a acariciar-los llargament, a equilibrar-los, a fer-los intel·ligibles a un propòsit. I, sabedora com era que la vida és una gran combinació matemàtica, era feliç vivint perpètuament en el seu full de càlcul.

Passaven els dies i es passejava, ara adelerada, entre les distintes cel·les plenes de fórmules perfectes, caient, per simple diversió, en macros que la impulsaven a cel·les llunyanes, com aquell qui fa un viatge llarg i trepidant d'aventura. Altres dies preferia resseguir, lentament, llargues files de nombres decimals, perfectament alineats, a la recerca de semblances, concordances i discordances.

Tenia una certa tendència a afavorir els nombres senars, tot sentint-se trapella per reptar l'equilibri perfecte dels parells. Era la seva flaquesa oculta i que es permetia molt de tant en tant, i així, quan veia un nombre acabat en set no podia evitar esbullar-li el serrell amb un somriure.

Fora del seu món se la considerava un prodigi de serenor, d'equilibri, de capacitat d'anàlisi i això era bo i estava bé. Les persones que se li apropaven tendien a fer-se seves aquestes suposades qualitats i, quan marxaven del seu costat, se sentien millor i més bones. Més capaces de dominar el món que les envoltava.

La sacerdotessa dels nombres mai s'havia negat la seva humanitat, per la qual cosa, d'una forma perfectament enraonada i coherent, havia desenvolupat una vida socialment molt poc sospitosa. S'havia aparellat amb l'home correcte del qui havia tingut els fills que desitjava: dos, perquè un tercer hagués desequilibrat el seu univers i un quart el seu pressupost. Vivien una vida força endreçada dins una casa sense deutes.

Cal dir que la sacerdotessa dels nombres també tenia una certa vida social, si bé aquesta part la deixava gairebé tota al seu espòs, més dotat per a aquests afers. I també feia exercici regularment. Sabia que, malgrat que el seu deler eren els nombres eterns, el seu cos era fràgil i que calia allargar al màxim la seva existència a base d'hàbits saludables.

La dona fascinada per l'equilibri i els nombres no s'avorria, l'avorriment implica desori mental i ella tenia el cervell molt endreçat. Fins i tot, si li convenia esperar-se on fos i, per casualitat, no duia res per distreure's i l'entorn no era prou bo com per ser observat, la sacerdotessa dels nombres podia passar hores amb una calculadora fent operacions, només per veure'n la bellesa del resultat final.

(Continuarà)

7 comentaris:

el pidolaire entretingut ha dit...

M'agrada, m'agrada la història; llegint-la m'ha vingut la la memòria el conte de Yukio Mishima titulat El sacerdote y su gran amor.
M'agradaria perdre'm amb aquesta sacerdotessa, jo també sacerdot. Mira que ens fan goig les coses socialment prohibides. Esperem amb deler la resolució d'aquesta dolça encantadora de nombres.

Partènope ha dit...

Gràciess pidolaire, són ben amables els vostres mots i s'agraeixen com s'escau. Tanmateix, jo de vos no avançaria aconteixements, que les sirenes solem ser una mica diferents dels humans i els nostres finals feliços no solen coincidir amb els vostres ;) Potser, al final, no us abellirà pas tant com l'inici, però ja sabem que passa en aquesta nostra professió de comediant :)

Davit del carré Blanc ha dit...

Partènope, esperarem impacients la segona part del conte.
Per cert, em recorda el seu conte una cosa que explica Wole Soyinka de quan va restar empresonat: com que no tenia res per llegir ni per escriure, es passava el dia repassant mentalment fòrmules matemàtiques i pensant sobre els diferents tipus de nombres.

Partènope ha dit...

Senyor del carré Blanc gràcies per l'interès. Està programat per demà passat :) Si, els nombres fan molta companyia, solen ser bona gent ;)

el pidolaire entretingut ha dit...

Ja veus Partènope que no podenm allunyar, ni deixar d'atribuir qualitats morals a les paraules, ni que siga les referides a nombres... "fer companyia", "ser bona gent".
Les paraules són sofrides, en una part, car ens les estimem.

Partènope ha dit...

en aquest cas pidolaire sol ser un defecte personal, em podeu sentir a dir "aquest gos (gat, rata, serp, escarabat piloter) té cara de bona persona" ;)

Partènope ha dit...

disculpeu, no "té" sinó que "fa", cada dia parlo més malament :(