Mariàngels P., la talibana del Francolí

A mitjan mes de juny de 2009, la Conselleria d'Interior va informar somerament de la detenció de M. Àngels P.  a la serra de Prades, en una operació conjunta dels Mossos d'Esquadra, la Interpol, la Benemèrita i la CIA. No en va trascendir res més, i la premsa no s'hi va interessar: la nota del Departament no convidava a la tafaneria:

S'ha procedit a la detenció de la Sra. M. Àngels Pérez, ciutadana de nacionalitat espanyola i de 44 anys d'edat, de signe zodiacal Bessons, en un indret boscós de la Serra de Prades (Conca de Barberà). Està acusada de diversos crims contra la salut i l'ordre públics.

Si mai un redactor dels periòdics va fixar-se en l'esqüet comunicat, va pensar immediatament que havien enxampat una traficant d'haixix o de cocaïna a la menuda, i no va parar esment en el desplegament internacional que hi havia darrera la detenció. Però sol passar que els periodistes van de pressa i tard, i potser també malament.

I si no hagués estat pel meu cosí segon, que viu a l'Enclusa de Francolí, jo tampoc no hauria sabut mai res del cas tan interessant que s'amagava rere aquella brevetat tant pudorosa. Però un cop informat, crec que és necessari recollir el relat del meu parent per escrit, i difondre'l a la gran xarxa.

Vet aquí el veritable cas, que és com un cabàs

Mariàngels P. duia quinze anys treballant a l'oficina local de La Banca Parlem, vora la Plaça Major i darrera la Parroquial. Tot i que forastera, diuen que s'havia integrat bé al poble, i uns quants mossos fadrins -i dos de casats- en donen fe. Tot anava bé fins cap a la fi de l'any 2008, en què La Banca Parlem va olorar-se la fi de la bombolla immobiliària i va iniciar una estratègia de replegament: es va desprendre dels immobles a la baixa i va optar per les especulacions financeres en negocis de més futur, com ara el sector energètic, armamentístic o dels transgènics.

Al poble hi va haver disgustos i enrabiades gruixudes: ja no els donaven crèdits hipotecaris, retenien cabals sense advertir, cobraven altíssimes quotes als morosos. Sembla que tant La Banca Parlem com les autoritats locals i la seva premsa van amagar que a l'Enclusa de Francolí es va produir un corralito a l'argentina manera. El delegat de la sucursal -Josep Antoni Sucarrats- es va esverar veient el daltabaix organitzat, i potser seguint indicacions de superiors allunyats i distants, va provar una estratègia per a recuperar la confiança del municipi. Fou així que se li va acudir oferir els serveis sexuals de la jove caixera als millors clients. Sucarrats tenia un coneixement profund de la psicologia humana, i sabia que aquesta nova prestació de l'oficina seria capaç de capgirar el descontentament popular. No obstant, sembla que en Sucarrats tan sols coneixia la psique del sector masculí, i mai no va valorar prou bé tots els factors implicats en la jugada financera.

No sabem com va plantejar la qüestió a la senyora Mariàngels, però és obvi que no deuria mostrar-se massa hàbil. Sigui com sigui, la Mariàngels va ser conduïda amb enganys a casa d'en Jep de cal Coix, un ric hisendat de la comarca. L'escena no la sabem, però poca falta que fa conèixer aquesta mena de narracions, del tot previsibles. El Coix volent encalçar la caixera, ella que no comprèn res i ell que diu que li ho ha promès el senyor Sucarrats, que és molt amic meu.

El cas és que, pocs dies més tard, na Mariàngels va fugir a la muntanya i es va instal·lar en una cova. Com va ser que es va topar una colla d'afganesos ocults per les coves no se sap tampoc, però el meu cosí dóna fe que poc després ja n'era la capitana.

En companyia dels integristes va assaltar, cremar i arrasar diverses sucursals bancàries de la comarca, seguint el curs del Francolí. Diuen per aquelles terres que el propi senyor Sucarrats va aparèixer empalat vora el Monestir de Poblet, i que foren els mateixos monjos qui van descavalcar el cos per a ocultar-lo als turistes gavatxos, molt habituals i susceptibles. Tot i que la seva història va plena de decapitats.

Finalment detinguda, ara hom especula amb la possibilitat que Mariàngels P. sigui a Guantànamo, atès que hi ha places lliures. Els col·lectius radicals de la comarca, de diversos signes religiosos o polítics -i àdhuc ateus o anarquistes-, advoquen  per la rehabilitació, l'indult o la beatificació, en funció de l'ideari llur.