Crec que ja fa la suficient calor perqué ens regalem este poema calentet que es podria titular
ESTIU
carraca elèctrica de la cigala
fendeix el dia dins un roig de pins.
¿dorms? córrec a pleret per la contrada:
tossals i vall i el mont-jardí.
insecte sóc que et cerca ací.
llebeig de nit, descans, cançó del grill.
6 comentaris:
Bonic i calorós el poemeta Alietes...
Sí, la veritat es troba ràpidament en la senzillesa! Això deia també mon pare... i no s'equivocava.
Però m'agrada més emprar el nostre concepte "xitxarra".
La teua conversió no religiosa sinó lingüística -en ciutadà del Nord- ha estat massa fàcil...
Bones vacances i a per poemes...
Una abraçada.
He suprimit l'entrada anterior...
Gràcies, Príncep, pel comentari.
He buscat "xitxarra" al diccionari. M'ix com a castellanisme i, a més, fa exclusiva referència a un instrument perforador.
Col·loquialment, a Xàtiva també es diu xitxarra, però, en esta col·lecció de poemes no hi caben els castellanismes.
Ja et dic que no es tracta de cap conversió dialectal. És un tema de registre.
A l'Alcover trobem la paraula; també al diccionari català-castellà F.de B. Moll; al Diccionari ortogràfic i de pronunciació de A.V.L. també, i al Salt 3.0 també hi és l'accepció.
Però pots usar la "cigala".
Ferrer Pastor no la considera aquesta entrada (xitxarra).
Personalment intente emprar les nostres paraules perquè no es perden del tot...
A qui farem cas? Potser es tracte de no fer cas... Es posaran d'acord els lingüistes?
De nou, gràcies, Príncep.
I també pel consell: Intente usar la cigala tant com puc.
:) :) Seràs teatrero! M'has fet riure molt mentre suava i netejava les parets de casa amb aigua i amoniac.
Diuen que amb un grapat de riures la calor pots dur-la molt millor.
Publica un comentari a l'entrada