dimecres, 30 de juny de 2010

ESTA-TURURUT!


- Mas? Ets vostè? Vull dir, tu?

- Digui, digui Montilla! Aquí hi som, planificant el futur com a proper president de Catalunya...

- Ja, sí... Trucava per veure com organitzem la mani... En qualitat d'ac-tu-al president de la Generalitat...

- Demanaràs la independència?

- M’ho ha prohibit el metge. Diu que em pujaria el sucre.

- Doncs això. Si vens a la manifestació les masses et diran del mal que t’has de morir. I jo, a triomfar: Mas, l’esperança, Mas, el futur... IN-DE-PEN-DÈN-CI-A, IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!

- Tu això no t’ho creus ni borratxo.

- Però li toca els ous al teu amic Carod. I li fotem vots... Mas, el futur, yo quiero Mas y Mas, yo quiero Mas y Mas, siiiií, movimiento sexuaaaaaaal!

- Mas.

- Digui! Yo quiero Mas y Mas, siiií!

- Deixa’t de collonades i de jugar als indepes. Si fos veritat et cagaves en els pantalons. Tu i els teus amics amb calés. A més a més, si tu el que vols és pactar amb Rajoy, clavar cullerada en Espanya: Mas, l’imprescindible. No te jode!

- Ah, amic Montilla, la vita è bella, Mas, el futur, Mas, l’esperança de Catalunya. Montilla i el tripartit, el passat, la desesperació... Burka sí, burka no, esta me gusta me la como yoooooo! Dos telenotícies i a fotre el camp, Montilla! Te-ve-tres, catalana és! Te-ve-tres, catalana és!

- Torna-li amb l’electoralisme. Aquí manca responsabilitat. Seny, Mas! Hem de fer pinya per defensar Catalunya de les agressions externes! Però amb responsabilitat. Tots plegats! Patriotisme i cordura!

- Digues-li-ho al teu amic ZP!

- Mira qui parla, qui li presta vots en el Congrés!

- Ah, Montilla! Si tu sabessis com és de dura la vida del patriota català! El Constitucional ens ha marcat el camí... By, by, spain! Llarga vida al Constitucional! Amunt el tres per cent! Mi-llet, amnistia! Mi-llet, amnistia!

- Estàs ebri...

- Ebri de futur, de podeeeeeeerrrrrrr!!! Imagina’t el president de la Generalitat en el G-20! O amb Obama de visita oficial! O en la final del proper Mundial!

- Això sí...

- Però tu no hi seràs. Un darrer esforç per la causa, que ja no tens res a perdre! Tira’t al rotllo, Montilla! Digues amb mi: IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!

- Veiem... consti que no pronuncio massa bé: IN-DE... IN-DE... No puc, no puc! Merda! Aquestes coses Margall les feia de puta mare!

- Llavors, comencem per una cosa facileta: SOM UNA NACIÓ!

- Això sí: Som u-na naci-ó! Així està bé?

- Amb més èmfasi!

- Som u-na na-ci-oooó! Collooooons! Mas...

- Digui Montilla.

- Que Carod vol que ens reunim el dissabte... A l’hora de l’Espanya-Paraguai, que si podria ser més prompte... Consti que ho faig per Xavi, per Piqué, per Puyol, per Capdevila... Un president de Catalunya ha d’estar amb els seus fills!

- Selecció catalana, ja!

- Virgen del Rocío... Què difícil és ser xarnego!



4 comentaris:

Francesc Arnau ha dit...

Osti, Pol!!!
Sembles un guionista del "Polònia"...
Això està bé, agafar-se les qüestions amb una mica d'humor, o ens podríem tornar bojos...

Ernesto Niebla ha dit...

Molt bon diàleg. Els personatges molt ben identificats. M'agrada

Albert B. i R. ha dit...

Entre socialistes i convergents poca diferència hi ha. No els veig capaços, a cap dels dos, per a preparar una resposta com cal a la sentència. Per ara, només han deixat anar paraules buides de contingut. Quina pena de classe política que tenim!

Lo Pol ha dit...

A veure Francesc, qui t'ha dit que no sóc un guionista de Polònia camuflat? I sí, la veritat és que se no t'ho prens amb humor seria impossible. Ací baix no ens hem suïcidat en massa per això.

Gràcies Ernesto. I sí, Albert, pena de classe política. Pensàvem que a Catalunya era una altra cosa, però què...