dijous, 3 de juny del 2010

Deliris televisius

En aquest país, no sovinteja la dreta liberal i civilitzada. Les files del conservadorisme es nodreixen de la gent més carca, beata, reaccionària i, habitualment, hipòcrita del panorama sociològic i polític espanyol. I dic hipòcrita perquè, malgrat el discurs oficial dels polítics conservadors, freqüentment es conrea a la intimitat el contrari d’allò que es predica a la plaça pública. Dit en altres paraules: tots coneixem persones de dretes que són, en la seua vida privada, molt liberals en matèria de moral i costums. A les comunitats autònomes on governa aquesta dreta cavernícola, hipòcrita i polida —a qui agrada vestir-se en Forever Young—, s'han concedit llicències de televisió a canals com IntereconomiaIntertonteria, que diu un amic meu—. Als seguidors engominats d’aquests canals els encanta que els regalen les oïdes amb el discurs predominant a la caverna. El problema és que aquestes televisions arriben sovint a uns extrems tan delirants que proporcionen material impagable als humoristes.