L'ínclit Ramatxoto, altrament dit El de les maraquetes, ens envia un correu a Refalete, altrament dit Refelet, i a mi mateix. Ramatxoto suggereix atacar el segon tema dels Mateta de Fenoll, altrament dits Maraqueta de Fenoll Faulk Ban, a partir d'un poema del nostre model literari, William Faulkner, de qui encara no havíem llegit res. Fussant per internet, Ramatxoto ha trobat un poema de Faulkner, Mississippi Hills, i ens els fa arribar. Així com la traducció castellana. Veureu que en els comentaris de l'enllaç hi ha gent que ha assajat la versió en català. Com que trobe estes versions molt matusseres, en faig una de nova. A veure qué els sembla:
TURONS DE MISSISSIPÍ
altrament dit TURONS DE MISSISSIPÍ: EL MEU EPITAFI
altrament dit EL MEU EPITAFI
altrament dit ESTA TERRA
altrament dit SI HI HAGUERA DOLOR
Si hi haguera dolor, que siga només pluja,
I esta, dolor de plata pel dolor en si,
Si estos boscos verds somien per despertar
Dins del meu cor, si jo naixera un nou matí.
Però jo dormiré, perqué ¿a on queda mort
Si entre estos blaus turons ensonyats del cim
M'arrelaré com l'arbre? I encara que muira
Esta terra que em pren trobarà l'alé en mi.
TURONS DE MISSISSIPÍ
altrament dit TURONS DE MISSISSIPÍ: EL MEU EPITAFI
altrament dit EL MEU EPITAFI
altrament dit ESTA TERRA
altrament dit SI HI HAGUERA DOLOR
Si hi haguera dolor, que siga només pluja,
I esta, dolor de plata pel dolor en si,
Si estos boscos verds somien per despertar
Dins del meu cor, si jo naixera un nou matí.
Però jo dormiré, perqué ¿a on queda mort
Si entre estos blaus turons ensonyats del cim
M'arrelaré com l'arbre? I encara que muira
Esta terra que em pren trobarà l'alé en mi.
10 comentaris:
M'agrada la versió. Em pilla justet seguint el que ha passat a l'Annapurna Est, on s'ha quedat l'alpinista Tolo Calafat, i recordant el que va passar fa un parell d'anys, quan també es va quedar allà dalt el cos d'Iñaki Ochoa. El poema sembla fet aposta per a ells.
D'altra banda, la foto de Faulkner podria servir per orientar el vestuari i l'escenografia de la propera ascensió a l'escenari (on segur que arrelaran com els arbres) dels Mateta de Fenoll.
Per cert feliç aniversari, Alietes! em sembla que va ser ahir. I ja tinc pensat altre tema per a Maraqueta de Fenoll Faulk Ban!
Sí, Davit, és el que té la bona literatura. Aquella cosa de l'universal i la realització en el particular, vaja.
Gràcies, Refelet. Sóc més major però no més gran.
He estat consultant el monumental "Critical Companion to William Faulkner" (575 pàgines), sense dubte un dels llibres de capçalera del moviment faulk, i he descobert que este poema va tindre diversos títols i versions. Ací tenim alguns dels títols, per ordre més o menys cronològic
- Mississippi Hills.
- Mississippi Hills: My Epitaph.
- My Epitaph.
- This Earth.
- If There Be Grief.
"Una branca verda" ("A Green Bough") és en realitat el nom d'un recull de poemes publicat per Faulkner, on s'inclou este poema.
Llarga vida al faulk!
M’agrada com queda la traducció i els arreglaments fets. Ara cal convertir-los en cançó. Jo li trobe un ritme Heavy, cantat amb veu esgarrada, i Refalete (esta vegada acompanyat de la seua Stratocaster) i jo (acompanyat d’unes maraques elèctriques amb les que estic treballant) li fem també les segones veus i els cors. Necessitem d'un altre concert, ja!
Per altra banda, eixe projecte de nom de "Mateta de Fenoll" no m’acaba d’apanyar. Sóc d’eixos músics divos als que no els agrada perdre la seua identitat dins del nom genèric del grup. No ho va fer Loquillo (amb Los Trogloditas), Alaska (amb Los Pagamoides o amb Dinarama) i no estic disposat a fer-ho jo: el Maraca Humana (abans el de les maraquetes). Més encara quan des de la nostra actuació, he rebutjat vàries ofertes de discogràfiques interessades en llançar la meua carrera en solitari. No tinc cap problema en què el grup es diga Mateta de Fenoll Faulk Ban (Band, Bank o Bang) o com es decidisca, però, des del 23 d’abril, tinc un nom i una carrera musical darrere. No m’agradaria perdre el meu nom artístic. Així que, de moment, jo propose Mateta de Fenoll Faulk Ban i el Maraca Humana.
A mi m'agrada més "La" Maraca Humana.
Per què no fem una votació popular?
En vista de l'actitud d'este senyor, crec que li quedaria millor "El macarra humà". I que conste que no ho dic com a crítica constructiva, sinó tot el contrari, per fer la mà.
Per altra banda, dir que la inclusió dels noms alternatius en la lletra de la cançó queda més que bé. M'estic imaginat el solo de maraques amb la veu del cantor encetant els versos.
Felicitats amb retard Alietes, que siguen molts més...! L'alegria de la casa t'envia petonets amb sabor de papilla de cereals!
Felicitats amb retard Alietes, que siguen molts més...! L'alegria de la casa t'envia petonets amb sabor de papilla de cereals!
Publica un comentari a l'entrada