Estimats i estimades, fa poc, al tall del debut mundial a l'auditori municipal de Minuel de Mateta de Fenoll Faulk Ban! (o Maraqueta de Fenoll Faulk Ban!, que encara no tenim decidit el nom), l'insigne Calinca comentava que els recitals de poesia l'avorrien. Jo m'afegia a la seua opinió.
Com que sóc una mona que fa monades, m'agradaria mostrar-vos el tràiler d'una peça que vam crear amb Teatre de l'Enjòlit a partir de textos (bàsicament poemes) d'Elies Barberà (eixe que també és de Xàtiva, no?). A veure qué vos pareix.
5 comentaris:
Ei Alietes, diuen que eixe xic està endollat en la companyia de teatre.
A més a més, és molt "guapo" i per això reciten els seus poemes...
Són raons de pes, no creus?
A mi, m'agradaria sentir-lo...la veritat siga dita.
A passar-ho bé! I feu bondat que costa el mateix fer el bé que el mal...
Ostres, què m'hauré equivocat d'entrada i de lloc?
gratio
¿No serà que en els recitals poètics, o lectures poètiques dramatitzades, o com vulgues dir-li, la tensió dramàtica, si existeix, acaba diluint-se?
Diria, Príncep, que s'ha convertit, a la força, en autor de capçalera dels membres d'Enjòlit. S'hi ha imposat, per dir-ho finament.
Interessant qüestió, Tadeus. Com vosté suggerix, crec que el recital no té per qué mantenir una tensió dramàtica, ja que un recital no és una obra de teatre. Tot i això, cada poema (que és una obra en si) hauria de mantenir unes tensions internes concretes que el públic hauria de poder apreciar i gaudir. Crec que són pocs els recitadors capaços de transmetre estes tensions internes que, entre altres factors, fan del poema una obra única.
Jo el problema que veig és el muntatge de vídeo. No aconseguisc fer-me una idea de l'obra, perquè només es veuen fragments. Jo pense que caldria insertar unes paraules dels actors, del director o del sr Barberà.
Clar, clar, ja he dit que era un tràiler, però crec que es pot pescar l'ambient i l'aposta concreta de dur poesia a escena, just trencant el tòpic del recital poètic de faristol.
Publica un comentari a l'entrada