THE BIG DAY. LA VESPRA

Pregunta. Senyor president de la Generalitat… Està vosté tranquil davant la decisió del Tribunal Suprem?

Resposta. Tranquil·líssim. Mire les mans: ni el menor rastre de tremolor. Tranquil·les com la barca enmig de l’Albufera, fermes com la nostra senyera, desafiants com el poble que camina...

P. ...Ja, ja, però no em dirà que no està una miquiueta inquiet...

R. Déu i tots els valencians de bé estan de la nostra part. I la Geperudeta també. Visca la Geperudeta!

P. Visca!

R. Tenim la consciència tranquil·la i el dur treball per davant de guiar este poble laboriós i sensat cap a les més altes cotes de prosperitat... I tot això. Tinc una missió. Lo nostre senyor em parla per nits...

P. I què li diu?

R. Pacoooooo, Pacoooooo...

P. I ja està?

R. Li sembla poc? A vosté li parla lo nostre senyor abans de dormir?

P. A mi ja no em parla ni la meua dona.

R. La família és important. Per a nosaltres, una dona embarassada conta per dos.

P. O per tres...

R. Valencians al món!

P. I València cap a l’univers!

P. M’agrada. Podria ser un lema de campanya: València cap a l’univers. I Paco Camps, valencià universal, perquè una cosa du a l’altra. Recorde’m que li pugem el sou. Hem acabat?

P. Encara queden quatre o cinc llepades... Vull dir preguntats.

R. Que siga ràpid. Tinc una missió.

P. Interessant idea. Podria desenvolupar-la?

R. Valencians: com president vostre que sóc, tinc una missió. I esta missió que tinc, vos la vaig a cobrar.

P. Serà pagar, si em permet l’atreviment...

R. Pagar, cobrar, pagar, cobrar... Quina importància poden tindre els detalls davant la magnitud de l’obra que tenim entre mans?

P. President, quan el proper dimecres els tribunals llaven el seu honor, que li pensa dir a tots aquells que han embrutat el seu molt honorable nom.

R. Li he telefonat a Aznar per a que m’explique com es fa això del ditet...

P. Una peineta?

R. Això, això. Si ho fa ell... No és molt elegant, però no sap vosté el que ha patit este humil servidor del poble.

P. Ja, sí. Però disculparà de nou l’atreviment: I si el Suprem l’imputa?

R. Perdone...

P. Vaja, podria passar que el Tribunal l’imputara. I en tot cas, resten pendents uns altres temes de la investigació: el possible finançament il·legal del seu partit, els contractes de la visita del Papa...

R. Però, però... Açò que vol dir? Com s’atreveix a invocar el Sant Pare? Com està el servici!

P. Li recorde que estem en directe. Algú hauria d’explicar els contractes de la visita. Quin festival a costa de l’erari!

R. Lo que faltava. Ja no et pots fiar ni dels teus. Sap què li dic? Que me la bufa un ou! Mariano Rajoy ja ha dit que seré el candidat, diga lo que diga el Tribunal. Visca València! Tinc una missió!

P. Collons, què pesadet!

R. Quina vergonya! Tallen l’emssió! Que vinga immediatament el jefe d’este energúmen, d’este enemic de València!

P. No vindrà. Està un maleter, nugat de peus i mans. I el redactor que havia de fer l’entrevista també. Sóc el Superagent Pardo!

R. Noooooo! Maleïts filocatalanistes! Que tallen l’emissió! Valencians en peu alceu-se! A mi la Legión! Que inventen otros!

P. Guanyaràs, però no convenceràs! Eeeeeeeeh! Solteu-me, cabrons! Encara no ha acabat l’entrevista!

R. Ja era hora! Que li posen a este perdedor tots els informatius de Lluís Motes! A vore si s’ensenya! Ja no et pots relaxar ni a la tele, jolines. No estem en l’aire? No? Alvarito se llama mi amooooorrrrr, Alvarito Péreeeeez Gürteeeeeeel, un bigoooootes, bigo, bigo bum, del calibre cientotreintaytreeeeeesss, maleïts filocatalanistes!, Alvarito el pañuelo sacooooooó, cuando el tren hizo piiiiiii, cha-ca-chaaaaaá...

(To be not continued)