dimecres, 5 de maig del 2010
Demaclosques o Trencagògia
Intent de resposta a refelet...
La veritat siga dita, sota el meu pont i replegant tot el que m'arriba, he anat construint-me aquest barracó avui, un bon dia per maquinar sota la pluja...
Abans alguns empresaris deien que el país rutllava pel fruit dels seus treballs i inversions, que els funcionaris respiraven a les amples, per tot arreu. Sense cap connotació religiosa, els haurem de perdonar.
Ara aquests senyors, potser esperen que el funcionariat glace els sous, que l'Estat els palpe per substreure'ls un bon pessic; tot seguit s'injectarien aquests diners per tal de fer surar de l'hecatombe, la pàtria...per salvar-nos. Un "New Deal"?
I direu, ostres com parla aquest xic! I us conteste, tot és als llibres de vell, als clàssics, vaja, i com que hom disposa de temps...
Mireu-los, els senyors es pre-ocupen de la societat!
Però com es pot desdibuixar el perímetre perfecte i asèptic del capitalisme que professa el no intervencionisme econòmic?
Òndia, serà tot això un PECAT capital, mortal, mundial?
On s'amaguen els tresors dels paradisos fiscals, els robatoris tancats amb pany i clau?
Hem preparat generacions d'estudiants amb una formació excel•lent a quí se'ls tanca ara la porta laboral. Qui cobrarà en jubilar-se després d'haver-se dedicat en cos i ànima a la millora vital de les seues comunitats?
Serán capaços aquests negociants baratament escrupolosos de fer cua de tres mesos per tal d'operar-se a la Seguretat Social? Exigirán policies que posen el seu propi ordre i els defenguen les propietats baratades per un plat de llentiiiilles?
Qui els durà les bones o males noves, un correu privatitzat?
Qui llançarà la sal a les carreteres glaçades per la neu de tanta supèrbia?
I si aquesta és la filosofia camuflada del pensament dretà i neoconservador?, d'un postmodernisme que es dissol i amb què volen fer l'agost en aquests nous temps els de sempre, els munyidors de la vaca sacralitzada?
Podríem presentar propostes per cisellar totalment la crisi.
Llegiran les suggerències del col•lectiu profètic del Penjoll?
Què poden dir amb rigorosa serietat des de l'esglèsia calinquista, ja que la catòlica -i no és qüestió d'etiquetes- obre petitament la boca? Podem trobar excepcions?
Interessaran les nostres petites reflexions a algun homenet o doneta palplantats en la política?
Ja us he dit que tot és als llibres... No us esglaieu per les aparences; si voleu, llegiu. A mi, em cauen tantes coses a les mans.
Agrair la fotografia a Adam Foster/Codefor.
Categoria bufil
Baixos fons,
Economia,
El pidolaire entretingut,
Món,
Política
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Un títol magnífic per a un text interessant.
Gràcies per la seua resposta. Li confesse que a mi m'agrada més "Pindolaire entretingut" que és com el va batejar, sembla que per error, algú.
Estimat amic Refelet, una mica píndola sí que ho sóc, però amb moderació... no siga que se'm puge al cap la següent idea... que amb les píndoles ho podem guarir tot...
Pel que fa a la segona part, l'epítet o qualificatiu d' "entretingut", d'aquesta sí que no hi ha solució.
Publica un comentari a l'entrada