“Per favor, escolteu-me una miqueta abans d’eixir. Beth, ací, mira’m! Ximo, deixa això!.. Igual té, deixa-ho ara!.. Que si que hi ha temps, home! Va, vinga...! Ei! Ferran! Agafa fort el baló que no torne a botar! No, no, Vicent, ara no puc mirar el que portes per esmorzar, he de dir una cosa important, escolteu!... Ahir per la vesprada, a l’hora d’eixir, vau veure un eixam a prop de la font, veritat?... Val, val, un moment, escolteu. Deixe-m’ho dir, deixeu que acabe, un moment!... Vos demane, per favor que, encara que ja no hi són,(un apicultor se’l va emportar i fou tot un espectacle) feu servir la font del pati de dalt, per si de cas. Que una picada d’abella fa molt de mal i, fins i tot, pot ser perillosa per a la salut!” Antoni dispara el braç al cel: “Jo vaig veure un documental a la tele on deien que si una abella et pica, et mors... si no sobrevius!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada