M'esperonen des de Sota la creueta. Ací va la meua tria. És d'Isidre Martínez i Marzo, del seu llibre Himnes. El poema es diu Vergonya aliena. Breu i contundent com una pedra:
VERGONYA ALIENA
Ausades que són uns fills de la gran meuca -però, on és sa mare?
1 comentari:
I tot el rogle en aquest enllaç.
Publica un comentari a l'entrada