dimecres, 14 d’abril de 2010

L'origen insòlit de certes espècies (segona i última part, crec...)

Recapitulem. Ximo, durant una classe de coneixement del medi sobre l’origen dels aliments, manifesta dubtes sobre si l’origen de son pare és vegetal o animal, el que ens aboca a una situació molt divertida, en principi, però que a ell el sumeix en un pou de noves incògnites. L’endemà del succeït, només entrar a classe, se m’apropa i em diu: “Mestre, el que volia dir-te ahir és que mon pare té colesterol!”. Considere que no cal allargar més l’embolic i li conteste: “Ximo, ara sí que ho entenc tot!”, amb la qual cosa ell ocupa el seu lloc amb l’ànima definitivament quieta, i jo sotsobrant davant d’aquella sèrie de raonaments pelegrins que bullen al cap del xiquet. Més tard, a l’eixida, trobe sa mare i li dic, amb un pèl d’ironia, que l’assumpte sobre els orígens paterns ja s’ha solventat; que el xiquet ja m’ha dit què és el que realment es rumiava. La mare torna a riure obertament i davant la meua estranyesa em diu: “Aquest fill meu, és de por! Son pare no té colesterol! És diabètic!” Considere que açò ultrapassa el meu bagatge psicopedagògic...