dijous, 15 d’abril del 2010

Besitos


Maria José, Tica, Carmen, Mari Carmen, Joaquín, el tresor ocult dels caramels...

Són el primer somriure del matí, amb independència dels cors passatgers que es desempereseixen, dels oratges i colors, de qualsevol dels gestos posteriors, comptabilitzats en hores.

Són més de 900 les ànimes que travessen el llindar de la porta cada dia; carreguen llibres, un pes que, potser, encara no valoren, desert, oasi, jardí en l'esdevenidor...

Així celebre aquest regal matiner i vull gravar-lo, sí... aquesta delicadesa, amb la mirada; l'amor subtil, amagat com aigua tremolosa entre les pedres pures; un tros vital de totes elles, ara; i quan la memòria siga un erm i jo l'assaig del dibuixant feliç que fui... aleshores, ombra meravellada pels seus somnis.

Als guardians del pont on visc.