Maria José, Tica, Carmen, Mari Carmen, Joaquín, el tresor ocult dels caramels...Són el primer somriure del matí, amb independència dels cors passatgers que es desempereseixen, dels oratges i colors, de qualsevol dels gestos posteriors, comptabilitzats en hores.
Són més de 900 les ànimes que travessen el llindar de la porta cada dia; carreguen llibres, un pes que, potser, encara no valoren, desert, oasi, jardí en l'esdevenidor...
Així celebre aquest regal matiner i vull gravar-lo, sí... aquesta delicadesa, amb la mirada; l'amor subtil, amagat com aigua tremolosa entre les pedres pures; un tros vital de totes elles, ara; i quan la memòria siga un erm i jo l'assaig del dibuixant feliç que fui... aleshores, ombra meravellada pels seus somnis.
Als guardians del pont on visc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada