El meu fill té dos anys i mig. A casa i a la guarderia l’estem acostumant a pixar a la tassa del vàter per tal d’anar llevant-li els bolquers. Entre setmana a casa l’assentem a la tassa un parell de vegades: una, en alçar-lo de dormir, i una altra, abans de gitar-lo. Els cap de setmana ho fem dues vegades més al llarg del dia. Quan pixa li donem l’enhorabona dient-li “molt bé” i coses semblants. Este matí, mentre estava jo pixant a la tassa del vàter, s’ha arrimat per darrere i m'ha preguntat:
- Què hasses, papa?
- Estic fent pipi –li responc
- Què hasses, papa? –torna
- Fent pipi –li repetisc
I em solta tot emocionat:
- Mu bien!
5 comentaris:
La veritat és que el penjoll està que se n'eix. A vore qui penja el post més roí!
Mu bien!
Fa vosté molt bé, Ramatxoto, cal predicar amb l'exemple.
Per cert, parlant de pixar fora test, a quin "eix" estem els del Penjoll?
Segur que és l'"eix" del mal, perqué últimament... Endsi, on ets? Per qué ens desempares d'esta manera tan trista?!
Sr. Eros, el seu fill és un crack i no esperava menys d'ell.
Aprofite per reivindicar aquest tipus d'anècdotes al Penjoll. Recorde que a un dinar penjollil un escriptor asidu del Penjoll va relatar alguna que altra historieta dels alumnes i el vaig animar a recopilar-les.
Crec sincerament que aquestos xicotets detalls i gestos infantils tan innocents et poden alegrar un mal dia...
Gràcies als dos.
Publica un comentari a l'entrada