Vocabulari insòlit!

El divendres per la vesprada és un bon moment per espolsar-se del damunt les rutines de la setmana i provar amb alguna cosa original i inesperada. Per això els demane als meus alumnes que participen en un joc una mica complicat, ja els avise. Els diré una paraula que potser no coneguen i han de dir-me què significa. El que s’aprope més rebrà com a premi un llibre de passatemps que, ells no ho saben, però ha servit per treure algun entreteniment en hores mortes i que ara roman a l’últim calaix de la meua taula escriptori, entre paperassa desendreçada. Els hi mostre la recompensa i, immediatament, les seues animetes aparentment esgotades de la setmana tornen a bullir d’excitació. M’han de dir el significat de la paraula TAXIDERMISTA i així, amb lletres grans, l’escric a la pissarra perquè ningú no se n’oblide. Hi ha uns segons de desconcert, d’expectació, però només uns segons. Encara no he tornat el guix al seu lloc quan em gire i veig un bosc de braços alçats, delerosos del premi. I aquestes són algunes de les respostes: “Una persona que duu a la gent on li demanen” (Fabià); “Un munt de taxis” (Roser); “El vehicle que condueix el taxista” (Vicent); “L’home que ensenya a ser taxista” (Carme); “El que, quan puges al taxi, de seguida et fa massatges” (Ximo); “La persona que arregla el taxi” (Joan); “Un home que va en bicicleta pel carril dels taxis” (Fermí); “El femení de taxista” (Albert); “L’home que, en voler pujar al taxi, el troba ocupat” (Pau); “El lloc on s’hi guarden els taxis quan van a sopar” (Carles); “El navegador del taxi per anar a llocs llunyans” (Beth)... Així hem seguit una bona estona fins que han esgotat tots els possibles recursos al voltant del món (tan suggestiu) dels taxis. Quan els hi he dit l’autèntic significat de la paraula s’han quedat bocabadats. Fins que el Ximo ha considerat, una mica emprenyat, que la gent està ben boja si fa aquestes coses tan estranyes. En fi... El llibre torna al calaix. Però hi haurà més.