El Manopla i la mà dura

El passat diumenge pel matí estava llegint el periòdic mentre em feia una cerveseta al bar del tio del Manopla, a qui ja vos vaig presentar en un text anterior. Serien les dotze quan va entrar Pepito, un dels socis de la confraria de barxetans que veuen les llumenetes el primer dissabte de cada mes. Només em va localitzar, es va demanar una canya i s’en va vindre a fer-se-la amb mi. Davant la conversa que m’esperava, jo també em vaig demanar una altra i vaig deixar d’atendre el periòdic per poder escoltar la mascletada que se'm venia damunt. Ací teniu el coet inicial del Pepito:

- Xe, què fort! Lo que mos va passar anit... Quan estàvem fent les entrevistes per a la selecció de personal, un güelo es fica a xillar allí enmig: “Putes! Més que putes! Que sou totes unes males putes!”, “Açò és una poca vergonya", "I quina falta de respete.”, “Ai, si Franco alçara el cap...” i, en una d’eixes, es gira pac al Manopla i li diu: “Ací el que fa falta és més mà dura!”, i saps què li va soltar el Manopla? Pos que en ell no contara, que ell les preferia jovenetes.