dijous, 11 de març del 2010

Geografies, mapamundis i melics del món.

Antonina Canyelles em contava que la gent de Mallorca d'abans (d'abans que arribara la televisió, per exemple) dividia el món en quatre grans regions. A saber: Mallorca, Fora Mallorca, Terra de Moros i París de França. I para de comptar. Entre aquella gent mallorquina d'abans hi havia llauradors que vivien al centre de l'illa i que no havien vist mai el mar. El mar? Pâ qué? Misèria de pescadors! Però s'havien fet un bon mapamundi entre tots, sí senyor. Un mapamundi a l'abast de la comprensió de tots els illencs.

Altres geografies, ara més valencianes. Botifarra canta la Malaguenya de Barxeta i diu:
Mira si he corregut terres
que he estat en Alfarrasí,
en Adzaneta i Albaida,
en el Palomar i ací.

I Marquet, de Cocentaina, amb el Cant de batre de Gaianes fa una versió pareguda:
Mireu si he corregut terres
que he anat a Fantaquí,
Catamarruc, Almudaina i Planes,
(Benimarfull?), Alcosser i ací.

I en l'Encisam de totes herbes, en edició de València de 1891, l'únic llibre que li vaig conéixer a m'auelo Alietes, he trobat una versió diferent que transcic tal qual:
Miréu si ha corregut terres,
qu'ha'stat en Benifaquí,
en Catamarruc y Planes
en Alcolecha y asi.

És evident que el món es comença a construir a partir del propi melic. O no?

5 comentaris:

Clidice ha dit...

recordo quan era petita que lo meu padrí em contava que era d'Albocàsser, al Baix Maestrat, i a mi em semblava lluny, molt lluny, perquè no era ni Lleida ni Barcelona. Després m'he mogut una mica i ara res és prou lluny moltes vegades, sobretot quan tens ganes de desaparèixer :P i sap greu, perquè abans el món era molt gran i ara massa xicotet. Boniques les cançonetes :)

el pidolaire entretingut ha dit...

De xiquet, hauria d'haver estat més aplicat a l'escola; cercaré a la geografia del sud els poblets; mira que si vaig a pidolar i isc pidolat!

Anònim ha dit...

A la Serra d'Énguera cantem:

"Mira si he corregut terres
que he estat en el Teularet
en la Canyada Boquella
i en les cases de Lloret"

El què redueix el viatge a una mínima expresió, ja que no són pobles, sinò heretats que estan l'una al costat de l'altra.

En la lletra original de la Malaguenya de Barxeta, la dona que la cantava no sols cantava la cobla que canta Pep, també hi ha una altra:

Mira si he corregut terres
que he estat en Alfarrasí,
en Atzeneta i Albaida,
en el Palomar i ací,

Anna, Xella i Navarrés,
Bolbait Bicorb i Boquella,
La Granja Rotglà i Vallés
Gavarda, Alberic i Antella,
L'Alcudia i Massalavés.

L'autor ja coneixia vàries comarques La Vall, La Costera, La Canal i la Ribera..

Hi ha també una versió cantada per Pep, que van gravar Sarau, on es van canviar els pobles de fora per alguns pobles de La Costera.


Nosecomdallàdalt

Andreu ha dit...

Hola Alietes,

Un blog molt interessant i divers que vos heu espolsat per eixes terres socarraes i gràcies per entrar al meu. Bona reflexió a partir de la nostra tradició musical. Segur que ens trobarem aquests dies.

Alietes el del Corralot ha dit...

Gràcies, estimats i estimades, per les vostres aportacions.

Nosecomdallàdalt, l'estrofa següent del Botifarra també fa refència als pobles de la Costera, però no l'he posada perqué és un afegit seu i d'un altre paio. És el que té la cançó popupal, que la creació és un no parar.

Salut!