© Trícia Barrachina Plovia la pluja als carrers
de València.
Plovia aigua que banyava
les robes esteses
en uns terrats.
I queia la pluja
sobre aquells fils
i s'estenia
com fines mamelletes d'aigua
Unes mans apressades
sobre les agulles que mossegaven
la roba humida.
Olia a terra mullada.
I un paraigua,
al cantó de Carabasses,
es desplegava.
18 comentaris:
Trícia, benvinguda i plou-nos als ulls tristos, que s'asseca, de vegades, l'esperança...
Perdó, benvingut o benvinguda...
Benvinguda, sr. pindolaire...
Moltes gràcies. Un plaer!!!
Benvinguda, Trícia.
Gràcies pel poemeta. Tot i que potser canviant l'ordre de les descripcions, milloraria. Més coses: les robes s'estenen EN uns terrats. I les mans sobre les AGULLES d'estendre es mouen APRESSADES.
Així de lluny, la seua foto (si és que és seua) em recorda en actitud de cabells, ulls i dents, el gran Klaus Kinski, el meu actor preferit. Espere que no s'ho prenga malament.
senyor Alietes, amb els teus comentaris queda palesa la dificultat d´escriure un bon poema.
A títol personal, i si a la Trícia no li importa, agraïria que explicares quin ordre li posaries tu als versos i per què.
Ahh... una de les poques coses que vaig aprendre al curs de valencià de la Uni, va ser que les coses no olen, fan olor... potser olia a terra mullada queda més poètic que feia olor de terra mullada... si és així, quin recurs hi podríem aplicar?
P.D: Ahir vaig comprar Allà on les grues nien... sense paraules: DESIG
perdoneu-me per haver escrit sota una altra identitat però estava connectat amb el compte de google de l´empresa i no me n´he adonat.
Torne al pseudònim de El Petit Príncep
Petit Príncep, no m'atreviria mai de la vida a clavar-li mà a un poema que no és meu. Només gose suggerir alternatives que se'm passen pel cap, a risc que l'autora m'envie a fer la mà a mi i a tot El Penjoll junt.
El nom www.b-612.es té la seua conya venint de tu, Príncep, pareix el nom d'una estrella.
ja... té raó... el que cadascú escriu és molt personal i per suposat al seu autor li agrada.
Si cap dia em decidisc a escriure un poema li demanaré que li clave tota la mà que puga, això sí, els drets d´autor... bé, en parlarem!
B-612 no és més que l´asteroide on hi vivia El Petit Príncep.
Cony de memòria! Ja deia jo que em sonava. (Açò sembla un xat!)
Per cert, no li he dit a la Trícia que hi ha en el poema una senzillesa molt agradable que el travessa de principi a fi. Una senzillesa que el fa molt bonic.
Dona, píndola, sóc un poc; però preferisc que em digues pidolaire, llevat que sigues inventora de paraules.
Per si de cas, una nova benvinguda...
Ie, no havíem quedat que no se li lladrava âs nous?
O lo qu'havíem quedat és qu'âs novençans lo primer qu'havíem de fer era lladrar-lis?
Ostres ostres ostres!!!!
Primer que tot, gràcies per les vostres aportacions i valoracions.
Alietes, gràcies per teues correccions lingüístiques (veureu que ja he corregit el text...). Desconeixia per complet això de les 'agulles d'estendre', m'encisa!
Pindolarie, em referia a que era benvinguda (jo) i no benvingut (tu) en tot cas, benvinguts siguem tots plegats!
Petit Príncep, trobe que és el llibre que més vegades he llegit.
Sr. de l'Hostal, no s'amoïne vosté que no m'espante. M'ha sorprés moltíssim tant de comentari.
;·P
Per cert, la foto sí és meua. Ara, he de dir que no m'evoca en absolut a Klaus Kinski... Al remat, tot són ulls...
Normalment escric de budell, les paraules ixen així, en eixa disposició. A mi m'agraden així els poemes (les coses): poc manits i estudiats.
En fi, torne a agrair-vos esta sonada benvinguda.
Sinyó Antoniet: no he renyit ningú; simplement li he dit a Pa? "Trícia" que em diga PIDOLAIRE i no piNdolaire, llevat que siga inventora de paraules. Aquestes persones, m'han dit que tenen unes llicències suburbanes d'allò més xic... i quasi ho poden fer tot. Vaja que li fan la competència al Totpoderós (amb el seu permís, és clar).
Per cert, quins són els preus del seu Hostal? Potser m'interessara passar algun cap de setmana sota els seus hospicis...
Abraçades no gens mullades.
Val, val, no haja dit jo res; quant a lo dês preus de l'Hostal, que vosté és un pindolaire acabalat?
I a la senyoreta 'Trícia, si vol fer-mos l'honor de vindre demà al xou d'Hugo Mas en ai-Xàtiva, li presentaré a tota la quadrilla esta d'impresentables...
Trícia, enhorabona pels comentaris aconseguit amb un únic poema amb foto. I enhorabona també pel seu esperit esportiu. Ja li dic que jo sempre escric de bona fe.
Vol dir que Klaus Kinski són només ulls? No pot ser. I qué em diu la central elèctrica que portava dins eixe home? No es veu només a través dels ulls! Era una bèstia de cap a peus! Prenga's la semblança (encara que parega estrany) com un complit.
Hostaler, salude a l'Hugo Mas de part meua.
Benvinguda!
Benvinguda i gràcies per la teua aportació!
Publica un comentari a l'entrada