dijous, 25 de febrer de 2010

Gran Raimon




Despús ahir podíem llegir açò a Vilaweb:

Després de deu anys sense trepitjar cap escenari de la ciutat de València Raimon actuarà avui al vespre al teatre Olympia, en un concert organitzat per la Universitat de València, amb les entrades exhaurides de fa dies.

Tots sabem que Raimon és un poscrit de les institucions valencianes i això explica que no se l´incloga a les programacions dels teatres de la generalitat i que ens resulte tan complicat de poder veure´l en directe.

Dimarts a la nit, vaig ser un dels afortunats assistents al recital. I quina dita: el teatre bullia com cassola en forn.
Com sempre, 3 o 4 generacions representades, amb la notable i cada vegada major presència dels joves.
Del concert em vénen al cap vàries paraules soltes: emocionat, nerviós, embriagador, CANTANT, poeta, amic, artista, etc....
Adjectius referits tots ells a Raimon, que expliquen el que va resultar l´actuació.

Emocionat i nerviós: Titllat d´anti-valencià pels mateixos de sempre, el primer que va dir és que quan actua a València i a Xàtiva és quan més nerviós es posa. L´emoció si que es feia present, encara que els nervis no se li notaven; potser per això és un artista.
Embriagador: De seguida, més ben dit abans d´eixir, tenia el públic a la butxaca, però durant l´actuació ho acabà de rematar. Entre cançó i cançó s´escoltaven llargs minuts d´aplaudiments, paraules amables del públic i gestos de gratitud del cantant. A més, ens va delectar amb algun ballet, que no per imprevist va causar menys delícies.
CANTANT: potser el que més se li ha criticat; “Eixe Raimon no canta, brama”. Amb 70 anys al coll té una veu i una energia que molts altres les voldrien. Una veu plena de matissos, dolça i encisadora quan cal i escruixidora quan pertoca. Amb l´edat i l´experiència s´ha sabut rodejar de bons músics que l´acompanyen i sens dubte han elevat la seua música i ell mateix al nivell que mereixia.
Poeta, amic, artista: Fa pocs dies es complien 25 anys de la mort de Salvador Espriu, de la qual ja en va deixar constància a El Penjoll algun penjollaire. Raimon, va aprofitar per dir unes paraules de record, cantar els poemes musicats que ha cantat tota la vida i fins i tot es va atrevir amb un poema, escrit per ell mateix, dedicat al seu amic poeta.
En fi, el concert, redó.
D´altra banda hi va haver coses no tant bones: igual que el teatre era ple, també ho era el carrer. 4 furgons de la “polesia nasional”, uns 20 agents si fa no fa, i un grup de borregos del GAV, que es van haver de conformar amb cridar consignes indesxifrables, des d´uns 50 metres i ben amarradets pel cordó policial. Toca, almenys se n´anirien amargats perquè no els van deixar actuar com els haguera agradat.
Malgrat tot em pregunte: ¿És normal que per poder anar a un concert, d´un cantautor de Xàtiva, que no ha fet altra cosa que proclamar les seues idees, entre d´altres: la pau, la camaraderia, la llengua, les tradicions, etc, ens veiem obligats a tenir “protecció” policial?
Bo penjollaires, ací vos deixe la meua crònica. Sé que hi havia més gent de Xàtiva, a vore si ara diuen la seua.

5 comentaris:

El PETIT PRÍNCEP ha dit...

No m´ho prenc a mal Rafelet, ans al contrari li agraïsc el comentari.
Ahir l´ordinador, més bé el compte de google, me´n va donar pa salar i al final volia penjar l´entrada al matí i se m´han avançat.
Així que l´havia deixat com a programada i no l´he vist fins ara.
Espere que estiga arreglat.

refelet ha dit...

Fantàstic, se li ha quedat molt bé. Me l'he llegit i m'ha agradat molt. Què trista eixa gent del Gav i que mentiders, eixos no són d'aquesta terra diguen el que diguen. Gràcies per la crònica.

Peguie ha dit...

Molt bona entrada, si Sr!

Em fa vosté una enveja que no veges.
Vaig vore a Raimon al Teatre de Xàtiva al 2.002 si no m'equivoque i em feien mal les mans de tant d'aplaudir.Quina emoció!

Com molt bé dius és increïble la coherència i la integritat d'aquest home i com ha aconseguit que la gent més jove el conegam i el respectem.

Respecte dels indesitjables que es van concentrar a la porta del teatre, ja els coneguem. Són els mateixos que van intentar boicotejar la mani del 25 d'abril de l'any passat i als quals per desgràcia ens haurem d'acostumar i aguantar la seua incultura i intolerància.

Tan de bó arribe el dia en qué puga actuar amb normalitat. Serà que a la fí aquest País serà país i no comunitat de No Res.

Alietes el del Corralot ha dit...

Ets un afortunat, Petit Príncep. Raimon és molt més que un cantant, té una capacitat de comunicació bestial. Crec que ací rau l'essència del seu art. A més d'una sensibilitat estètica fora mida, que li ha fet musicar i donar a conéixer dos dels més grans poetes de llengua catalana: March i Espriu.

Discrepe de l'opinió de Refelet. Malauradament, eixos energúmens també "són d'aquesta terra". Els hem d'entendre com a part de l'esperit d'autoodi valencià, trist però real, present i perenne.

El PETIT PRÍNCEP ha dit...

Sí Alietes. La musicalització dels nostres poetes és el que l´ha fet més gran: Espriu, March i molts d´altres; Jaume Roig, Roís de Corella, Timoneda, etc, etc..... És el Paco Ibáñez en la nostra llengua.
A banda d´açò, de l´actuació em va agradar precisament això que tu dius, la comunió amb el públic, que sols és possible amb comunicació i sensibilitat.
Pel que fa al que comentes de Refelet; és veritat que són d´aquesta terra, i és més pense que a la seua manera l´estimen, així que no diria que tenen esperit d´autoodi valencià, més bé han construït i alimentat un enemic, que és Catalunya. I renuncien als plaers més bàsics en favor de la causa anticatalana. Pobres d´esperit, ells s´ho perden... pense que la "valenciania" com ells diuen, no té la suficient força social, intel.lectual i financera per ser cap amenaça... ells solten quatre consignes anticatalanes i es queden a gust, però després sempre defenen el País Valencià (el seu Regne de València), la seua cultura i les seues tradicions.
El problema ve pel fet que com són 4 gats, molts d´ells vells, han d´acceptar el suport d´organitzacions espanyolistes com E-2000, que van en contra de tot el que signifique cultura, fora dels estàndards rancis de l´espanyolisme més recalcitrant.
Aquests que sí que odien valencia, el valencià i la nostra cultura són els que fan por.
Precisament a la concentració de l´altre dia, els d´E-2000 s´hi van deixar caure, van editar el posterior vídeo i van posar la seua plataforma al servei de la causa anticatalana.