Passejades per Moixent (I)

El viatger que recorre les comarques centrals es troba, a cada passa, amb magnífiques sorpreses. Moixent n’és una de ben pròxima. La vila, situada a la dreta del Cànyoles, als peus de la Serra Grossa, té una població d’uns 4.500 habitants, anomenats moixentins. El municipi comprèn també les masies de les Alcusses i les Cases de Lloma. El seu terme, molt extens, està emplaçat a la vall de Montesa, en la conca alta del Cànyoles, que corre encaixat entre la serra Plana i la serra Grossa. Aquestes serralades donen lloc a un terreny molt accidentat, amb altures de prop de 900 m. Al terme de Moixent, sovintegen les rambles, els barrancs i els rierols que desaigüen al riu. Dues terceres parts del territori són ocupades pel sector forestal. L'agricultura és predominantment de secà: vinya, oliveres i, en menor quantitat, blat, ordi i ametllers. El regadiu aprofita aigua de pous i de fonts.

Les activitats industrials, sobretot les derivades de la fusta i el vímet (a la zona hi ha hagut tradicionalment molta indústria cistellera), havien esdevingut majoritàries i ocupaven el 51% de la població activa. Avui, però, algunes empreses del sector estan en crisi. L’elaboració de vins, en canvi, travessa per un bon moment. Moixent compta amb una cooperativa i dos cellers de molta nomenada, Pago Casa Gran i Celler del Roure. Elaboren vins ecològics i vins de gran qualitat que van adquirint renom i una quota de mercat important. El Celler del Roure és visitable; conserva les galeries subterrànies de la Bodega Fonda, amb les gerres d’argila i els respiralls exteriors. Es tracta d’un element del màxim interès etnològic i arquitectònic que sembla datar del segle XVII.

Una passejada per la vila i la seua rodalia permet veure elements d’interès com ara l’anomenat “Pont Romà”, el castell de Garmoixent (d’època musulmana, en estat ruïnós), l’embasament del Bosquet (construït al segle XVIII, fruit de les idees renovadores que van afectar les obres hidràuliques i la racionalització agrícola durant la política il·lustrada de Carles III). El castell de Moixent, de finals del segle XII, època almohade, conserva restes de diverses torres amb merlets, sobretot la Torre del Coloms, aïllada i en acceptable estat de conservació. A pocs quilòmetres del nucli habitat, a la partida de les Ventes, està el Corral de Saus, amb la necròpoli del poblat contigu, el Castellaret de Baix. S'hi van trobar uns enterraments amb les figures de la Sirena i les Dametes, i diverses peces d’aixovar funerari, algunes de les quals es conserven al Museu Municipal. Al nucli urbà destaquen la font centenària d'aigües terapèutiques, l’ermita de les Santes Relíquies, el calvari i l’ermita de la Verge de la Cova (del segle XIX, reconstruïda en 1955), restes de l'aqüeducte d'un antic molí fariner i l’església de Sant Pere, construïda entre 1880 i 1889. L’agulla del campanar i la rosassa són d'estil neogòtic. A l’interior es poden observar unes pintures murals de J. López. També es conserven l'antic convent de Sant Antoni, de franciscans, fundat el 1563, i el palau senyorial dels marquesos de la Romana.