divendres, 5 de febrer del 2010

Passejades per Moixent (I)


El viatger que recorre les comarques centrals es troba, a cada passa, amb magnífiques sorpreses. Moixent n’és una de ben pròxima. La vila, situada a la dreta del Cànyoles, als peus de la Serra Grossa, té una població d’uns 4.500 habitants, anomenats moixentins. El municipi comprèn també les masies de les Alcusses i les Cases de Lloma. El seu terme, molt extens, està emplaçat a la vall de Montesa, en la conca alta del Cànyoles, que corre encaixat entre la serra Plana i la serra Grossa. Aquestes serralades donen lloc a un terreny molt accidentat, amb altures de prop de 900 m. Al terme de Moixent, sovintegen les rambles, els barrancs i els rierols que desaigüen al riu. Dues terceres parts del territori són ocupades pel sector forestal. L'agricultura és predominantment de secà: vinya, oliveres i, en menor quantitat, blat, ordi i ametllers. El regadiu aprofita aigua de pous i de fonts.


Les activitats industrials, sobretot les derivades de la fusta i el vímet (a la zona hi ha hagut tradicionalment molta indústria cistellera), havien esdevingut majoritàries i ocupaven el 51% de la població activa. Avui, però, algunes empreses del sector estan en crisi. L’elaboració de vins, en canvi, travessa per un bon moment. Moixent compta amb una cooperativa i dos cellers de molta nomenada, Pago Casa Gran i Celler del Roure. Elaboren vins ecològics i vins de gran qualitat que van adquirint renom i una quota de mercat important. El Celler del Roure és visitable; conserva les galeries subterrànies de la Bodega Fonda, amb les gerres d’argila i els respiralls exteriors. Es tracta d’un element del màxim interès etnològic i arquitectònic que sembla datar del segle XVII.


Una passejada per la vila i la seua rodalia permet veure elements d’interès com ara l’anomenat “Pont Romà”, el castell de Garmoixent (d’època musulmana, en estat ruïnós), l’embasament del Bosquet (construït al segle XVIII, fruit de les idees renovadores que van afectar les obres hidràuliques i la racionalització agrícola durant la política il·lustrada de Carles III). El castell de Moixent, de finals del segle XII, època almohade, conserva restes de diverses torres amb merlets, sobretot la Torre del Coloms, aïllada i en acceptable estat de conservació. A pocs quilòmetres del nucli habitat, a la partida de les Ventes, està el Corral de Saus, amb la necròpoli del poblat contigu, el Castellaret de Baix. S'hi van trobar uns enterraments amb les figures de la Sirena i les Dametes, i diverses peces d’aixovar funerari, algunes de les quals es conserven al Museu Municipal. Al nucli urbà destaquen la font centenària d'aigües terapèutiques, l’ermita de les Santes Relíquies, el calvari i l’ermita de la Verge de la Cova (del segle XIX, reconstruïda en 1955), restes de l'aqüeducte d'un antic molí fariner i l’església de Sant Pere, construïda entre 1880 i 1889. L’agulla del campanar i la rosassa són d'estil neogòtic. A l’interior es poden observar unes pintures murals de J. López. També es conserven l'antic convent de Sant Antoni, de franciscans, fundat el 1563, i el palau senyorial dels marquesos de la Romana.

7 comentaris:

Tadeus ha dit...

Bona passejada, Sr Escrivà. Conec Moixent però no alguns dels indrets que menciona, com ara el castell de Garmoixent. Estaria molt bé que eixa passejada es convertira en real algun dia. Antigament, cal recordar-ho als nouvinguts i neo-penjollers i visitants accidentals d'este palau del desfici, es va organitzar alguna excursioneta des del Penjoll.

refelet ha dit...

Bona entrada escrivà!

EROs Ramatxoto ha dit...

Açò si que es treballar-se un post i una sèrie. Gràcies per aportar-nos les seues passejades.

escrivà de cort ha dit...

Gràcies a tots. El comentari de Calinca m'ha fet recordar que, arran d'una sèrie dedicada a Llutxent, també es va parlar de fer una excursió als indrets que desfilaven per les meues entrades. Però la cosa quedà, finalment, en no res.

Alietes el del Corralot ha dit...

Amb tots els meus respectes són vostés una colla de passejadors virtuals. I ara més, que el Capità Superflipo no camina entre nosaltres (snif, snif,...).
Bon post, míster.

Tadeus ha dit...

Té vosté raó, Sr Alietes. La temporada passada, de la mà de l'enyorat i plangut Superflipo, vam fer alguna que altra interessant passejada. Una d'elles va ser la de Simat, on, després de pujar a la penya Cotalba, vam visitar l'ermita de Santa Anna, antiga mesquita. ¿Qui sap? Potser aquell dia es va començar a fraguar el Penjoll Morisc...

Parlant de moriscos, prop de Simat, ja en terme de Benifairó de la Valldigna, hi ha un castell que val la pena visitar (jo ho vaig fer l'any passat). Se la coneix per diversos noms (Alfàndec, Marinyén) però el que més m'agrada és el de 'Castell de la Reina Mora'. La pregunta és: ¿els del Penjoll Morisc organitzaran algun dia una passejada morisca?

Siga com siga, el que està clar és que sense Superflipo no som el mateix.

peguie ha dit...

L'entrada molt bé, jo només li recorde que cal passar a la pràctica i inspeccionar el terreny en persona així com tastar la gastronomia típica del lloc. Per a quan una passejada penjollil a Moixent?