dissabte, 6 de febrer de 2010

En unes hores haurà passat tot...


"Em diuen Binta, tinc 12 anys i sóc de Mali. Ara, al meu poblat és de nit i tothom dorm, però jo no puc dormir. En unes hores haurà passat tot, em dic, però tinc por, molta por. A penes isca el sol, vindran a per mi la mare, les meues germanes i cosines, altres dones i la comare. I en unes hores haurà passat tot...A la Buika, la meua germana que té dos anys més que jo, ja li ho van fer l'any passat i va plorar molt. Ara ja no viu amb nosaltres, es va casar i està a punt de ser mare. Ella em diu que he de ser valenta, que si no m'ho fan, cap home em voldrà... Jo vull continuar jugant amb les meues amigues i no vull anar-me'm amb el Habib, que quan em veu es riu i a més, les meues amigues m'han dit que té una cosa punxosa entre les cames que fa mal. Jo no vull casar-me amb el Habib, però sembla que ja està tot parlat entre els nostres pares. A la meua millor amiga Soli li ho feren també, al principi no passà res, però als dies la "cosa" li feia molta pudor i no parava d'eixir-li sang. Ara li porte flors i quan estic trista bese la terra que la cobrix...

He de ser valenta, he de ser valenta. En unes hores haurà passat tot..."



Segons l'UNICEF, cada any, tres millions de nenes es veuen sotmeses a la mutilació genital, especialment al països del Pròxim Orient i a l'Àfrica Subsahariana, si bé també als països occidentals, on comunitats d'immigrants continuen amb aquestes pràctiques. L'ablació és la mutilació dels genitals femenins externs per evitar sentir plaer sexual. Amb freqüència es porta a terme en condicions antihigièniques, sense anestèsia i sense cap analgèsic contra el dolor.Els motius de l'ablació depén de cada país i cultura, si bé els motius religiosos o costums ancentrals parlen de mantenir verge a la dona fins al matrimoni o evitar comportaments immorals.

S'estima que ara ja són 150 millions de dones mutilades amb les següents conseqüències de per vida: hemorràgies prolongades, infeccions, retencions urinàries, tètanus,incontinència, infertilitat i fins i tot la mort.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

i no sembla tenir fi. És important dir-ho una vegada, i una altra, i una altra ...

Anònim ha dit...

Quan he llegit el final m'he quedat pensant, i m'he dit:ei, que açò passa de veres!

Alietes el del Corralot ha dit...

Sí, Anònim. De fet, i no s'ho prenga malament, Peguie, em sobra la narració. La realitat és tan bèstia, que una narració com la que vosté proposa, no toca al lector (almenys a mi com a lector).