Sembla que hui és dia d'homenatge. Ací va. Espriu donant la cara. El poeta compromés. La paraula clara i alta. El silenci espesseint-se entre el públic. Entreu a Espriu, ompli per sempre.
gràcies pel comentari. L'altre dia per correu intern algun penjollaire va proposar que algú penjara alguna coseta sobre Espriu. Em vaig fer el llonguis. Hui he passejat per la blogosfera i m'ha entrat el cuquet de deixar alguna cosa sobre Espriu. Algun document que fóra Espriu i no remakes d'ell.
Justament jo tenia una proposta, ja que resulta que quan El Penjoll es feia en paper, l'Enric Valor s'acosta per l'institut Josep de Ribera de Xàtiva, i El Penjoll li va fer una entrevisteta gràcies als seus enviats especials Alietes i Superflipo. Total, que dic jo que estaria bé recuperar aquell text.
Jo no l'he sentit massa bé aquest video; he de tenir les oïdes taponades o estic allunyat dels homenatges; ben pensat, qualsevol dia es bo per sortir el sol; òndia, volia dir per homenatjar Salvador.
Príncep de les milotxes, lleva't el cerumen de les orelles i dels ulls! Ep, si vols!
Escolte el primer vers que diu Espriu: "Direm la veritat" i em porta a antics debats: http://elpenjoll.blogspot.com/2010/02/dir-veritat-o-dir-mentida.html
Però el poeta ja ho ha dit: direm la veritat. Lírica i ètica. Poca broma!
Mare meua! Tant de poc de temps que en fa i ja se m'havia oblidat aquest article. La diferència, a hores d'ara, entre el meu cervell i el d'una planària ha de ser ínfima. Hauré patit, sense adonar-me'n, d'una intel·lectualitis?
Vaig a escoltar -tot just després de passar el camió del fem- una altre cop el poema...
M'hauràs de perdonar Alietes; l'hauré de cercar al llibre per llegir-lo; no l'acabe de sentir "fisiològicament parlant" bé del tot...
Ara sí, Alietes; estic a la biblioteca pública del meu poblet i estic llegint el poema del video. Sempre han comentat els estudiosos que la pell de brau és una crònica de l'època de la repressió franquista. Bon testimoni i m'agrada la fi, doncs apunta l'esperança. Gràcies per la paciència amb el lector que sóc.
La cosa era posar la imatge d'Espriu dient els seus propis versos. Sec i esquerp, com ho és la seua lírica. Lluny de retòriques. Cada paraula pesa com una llosa. Cada accent és un colp de mall. I això s'arriba a apreciar en el document i en l'actitud del poeta.
12 comentaris:
Com sempre, Alietes, tan oportú. Del que he vist per la blogosfera, és el document audiovisual més interessant. De fet, no l'havia escoltat mai.
Gràcies, Alietes.
I jo penso... s'està fent alguna cosa, per exemple amb Enric Valor, que l'any vinent farà cent anys del seu naixement?
Llenço idees que això dels homenatges pot ser una bona oportunitat per conèixer millor autors d'arreu dels Països catalans.
Gràcies per afegir-vos a l'homenatge des d'El Penjoll.
Hola, Víctor,
gràcies pel comentari. L'altre dia per correu intern algun penjollaire va proposar que algú penjara alguna coseta sobre Espriu. Em vaig fer el llonguis. Hui he passejat per la blogosfera i m'ha entrat el cuquet de deixar alguna cosa sobre Espriu.
Algun document que fóra Espriu i no remakes d'ell.
Fet queda.
Hola Victor!
Justament jo tenia una proposta, ja que resulta que quan El Penjoll es feia en paper, l'Enric Valor s'acosta per l'institut Josep de Ribera de Xàtiva, i El Penjoll li va fer una entrevisteta gràcies als seus enviats especials Alietes i Superflipo. Total, que dic jo que estaria bé recuperar aquell text.
Hòstia, Refelet, quina gran idea!
Això sí que seria un document històric i gairebé inèdit! Però abans de penjollar-lo li haurem de rentar la cara, eh?
Ole, ole! Quan els actuals lectors d'El Penjoll vegen la data d'aquella entrevista van a flipar!
sí... ja sabem que sou un tant "dinosaures".... jajaja
Jo no l'he sentit massa bé aquest video; he de tenir les oïdes taponades o estic allunyat dels homenatges; ben pensat, qualsevol dia es bo per sortir el sol; òndia, volia dir per homenatjar Salvador.
Príncep de les milotxes, lleva't el cerumen de les orelles i dels ulls! Ep, si vols!
Escolte el primer vers que diu Espriu:
"Direm la veritat"
i em porta a antics debats:
http://elpenjoll.blogspot.com/2010/02/dir-veritat-o-dir-mentida.html
Però el poeta ja ho ha dit: direm la veritat. Lírica i ètica. Poca broma!
Mare meua! Tant de poc de temps que en fa i ja se m'havia oblidat aquest article.
La diferència, a hores d'ara, entre el meu cervell i el d'una planària ha de ser ínfima.
Hauré patit, sense adonar-me'n, d'una intel·lectualitis?
Vaig a escoltar -tot just després de passar el camió del fem- una altre cop el poema...
M'hauràs de perdonar Alietes; l'hauré de cercar al llibre per llegir-lo; no l'acabe de sentir "fisiològicament parlant" bé del tot...
Ara sí, Alietes; estic a la biblioteca pública del meu poblet i estic llegint el poema del video. Sempre han comentat els estudiosos que la pell de brau és una crònica de l'època de la repressió franquista. Bon testimoni i m'agrada la fi, doncs apunta l'esperança.
Gràcies per la paciència amb el lector que sóc.
La cosa era posar la imatge d'Espriu dient els seus propis versos. Sec i esquerp, com ho és la seua lírica. Lluny de retòriques. Cada paraula pesa com una llosa. Cada accent és un colp de mall. I això s'arriba a apreciar en el document i en l'actitud del poeta.
Publica un comentari a l'entrada