Hip, hip, deia aquell bon monstre!
Com que els meus amics tolos del penjoll semblen massa enfeinats amb això del dia del cor vermell i estaran enfornant panellets, carxofes acròstiques i d'altres galindaines hiperestèsiques, voldria recordar-los per quan ja no siga a les seues vores, que els estime transparentment, com un dofi s'agafa a l'aire quan dansa i vola cap a l'aigua marina.
Com que el temps acompanya de valent amb una estufa al coll, no tinc més remei que escriure ràpidament, repetidament, incansablement, alenant com un posseït, però això sí, sense cap tipus de Bromera, car sóc un angelet i tinc a déu a la butxaca.
Ai, si us parlara d'aquestes revelacions humanes, si pogués obrir el meu cor etílic i estilístic de gom a gom, com aqueixa porta "trasera" dels marjals on carreguen a l'estiu els melons!
De dolçor i abraçades per a tots i per a totes, que avui és un dia assenyat... dir-vos que em sorprén aquest silenci penjollaire, però el trenque per a vosaltres amb fruits carabassats i arrop del moro fosc i amable.
Que tingueu un bon dia i millor nit del Ballentines enamorat!
Se m'oblidava, no teniu un trenet que córrega per l'aigua, o una trompa que balle jazz, un saldet, cosa barateta, si us plau!
Espere em perdone Mr Magoo, l'escriptor inexistent, Ximo i tots els tolos del penjoll per trencar totes les normes (no em feu cap Ero, ni tanqueu a la masmorra ( ploraré, sóc jovenet), car un dia com aquest, idòlatres pagans!, no creeu que es mereix una afectiva i efectiva atenció?
Del pidolaire entretingut.
Agrair la fotografia a Bibbi.
Com que els meus amics tolos del penjoll semblen massa enfeinats amb això del dia del cor vermell i estaran enfornant panellets, carxofes acròstiques i d'altres galindaines hiperestèsiques, voldria recordar-los per quan ja no siga a les seues vores, que els estime transparentment, com un dofi s'agafa a l'aire quan dansa i vola cap a l'aigua marina.
Com que el temps acompanya de valent amb una estufa al coll, no tinc més remei que escriure ràpidament, repetidament, incansablement, alenant com un posseït, però això sí, sense cap tipus de Bromera, car sóc un angelet i tinc a déu a la butxaca.
Ai, si us parlara d'aquestes revelacions humanes, si pogués obrir el meu cor etílic i estilístic de gom a gom, com aqueixa porta "trasera" dels marjals on carreguen a l'estiu els melons!
De dolçor i abraçades per a tots i per a totes, que avui és un dia assenyat... dir-vos que em sorprén aquest silenci penjollaire, però el trenque per a vosaltres amb fruits carabassats i arrop del moro fosc i amable.
Que tingueu un bon dia i millor nit del Ballentines enamorat!
Se m'oblidava, no teniu un trenet que córrega per l'aigua, o una trompa que balle jazz, un saldet, cosa barateta, si us plau!
Espere em perdone Mr Magoo, l'escriptor inexistent, Ximo i tots els tolos del penjoll per trencar totes les normes (no em feu cap Ero, ni tanqueu a la masmorra ( ploraré, sóc jovenet), car un dia com aquest, idòlatres pagans!, no creeu que es mereix una afectiva i efectiva atenció?
Del pidolaire entretingut.
Agrair la fotografia a Bibbi.
10 comentaris:
Mare meua! "dos espantós" amb cara de gos? M'aconselleu...a cal psiquiatre o al "diván del tamarit"?
I jo que us feia fregats per CUPIDINOSI!
Jo de vostè no faria massa cas. Si s’hagués d’anar a cal psiquiatra per aquestes coses, hi hauria cua a la sala d’espera del facultatiu.
En realitat, no acabe d’entendre la seua reconvenció. Què hauríem de celebrar avui, el Ballantine's Day o el Valentine's Day? Jo celebre sovint el primer. Quant al segon, tinc els meus dubtes. Què s’hi celebra? El casament dels ocells? La festivitat dels enredaires? L’amistat i l’amor fratern? Sant Donís i la mocadorà? Les segones rebaixes dels grans magatzems? No li ha de sorprendre el meu silenci; és producte de la confusió. De tota manera, per mi no ha de patir. Jo tampoc no sóc cap tipus de Bromera. Au, el perdone. Rese tres avemaries i no torne a infligir més les normes penjollaires.
Ara que ho pense, ahir era el dia en què les fadrines havien de resar a Sant Valentí per tal que els proporcionés un bon marit. La diada mereixia, per tant, l’atenció dels fadrins d’El Penjoll —n’hi ha alguns, però més que idòlatres o pagans són madurets—.
Senyor pidolaire, estic intrigat. El mot tolos, que ens ha dedicat a alguns, fa referència al tolos romà o és una expressió col·loquial pròpia de les comarques castellonenques? Hem de considerar Mr Magoo una mòmia o una florera? (segons el diccionari, el tolos és una tomba o una construcció que es ficava al centre del macellum —el mercat romà— com a element decoratiu).
Sinyó Aquil·les, vosté ha estat a l'altura de la circuMstància, però sense POMPA (veure Edward W.Elgar). Per cert que la família de Wingu és de vacances? Faça'ls arribar una salutació... podrien haver anat a buscar noves corrents d'aire per enlairar milotxes, qui ho sap!
Lo Sinyó Escrivà sembla que viu arrecerat d'un públic culte i d'alt llinatge. Mirem vostés com parla. Igual va estar amb les negociacions perdudes de la batalla d'Almansa i adquirí unes TAULES estratosfèriques.
EL que em fa pensar del seu bon tarannà és la disposició religiosa -que no pietista- del perdó. No es preocupe que jo no me'n ric de les comares que resen el rosari i van a misa als capvespres. En el fons resen per mi, un gran pecador i no masturbador com Dalí...
Ximo, li puc assegurar que no vull cap llicència legal de per vida de l'Encarta de Mocosoft. Vosté és un punt de llum en el firmament més obscur. M'ha sorprés amb la seua sapiència. Vistà la seua amabilitat li diré que "tolos" és un malnom donat a persones de la comarca que es refereix a persones eixerides.
La seua lliçó llatina, magistral. Faré molts més deures; sóc, encara, un gran aprenent.
No forme part de cap associació purista, pero tampoc dels a.anònims... Així que reconvertisc sinyó Escrivà, desitge que hagen passat un bon dia de Ballentines.
En una altra veritat llatina, el tolos, gramaticalement correcte "tholos", com el Philipeion de l'antiga ciutat d'Olimpia, on es troben les restes del meravellós a la volta que ruinós temple de zeus en Olimpia, i que va ser el temple dedicat al deu Apolo, construit al segle III a.C., es refereix a una edificació de planta circular, principalment d'estil dòric, etcétera.
Que, envers la significació primitiva de les paraules de "guirlache" que tan dolçament ens ha presentat en una safateta argentadeta el pidolaire entretingut, seria un dels millors llocs per fer apologia de les dots d'Eros, abraçant thanatos i psique en un "triángulo de amor bizarro"...
me fecit
Teulas estatrosfíreques, diu? Renyós pilodaire, Xítava ha etsat tracidiomalnent... una cuitat de critisans vells, gent de la piteta neblosa vungida a menys i... i bursegos bentesants. Jo no vinc, però, de tan alt; la meau esdancència cal carcer-la entre els serfs de la glave. I clar, els serfs no van parcitipar en cap negiocació artenior o portesior a... a la ballata d’Alsanma. Ni falta que fa! Fotre! Ja m’ha pasot niervós. I quan em... em sopen niervós, se’m... se’m trubaquen els... els fomenes i faig bi... bitoges. Veu què... què ha econsaguit, re... renyós pilodaire?
Calme's, sinyó Escrivà...no es trabuque amb les lletres; vosté és bo de totes les formes... Escrivint així, com ho ha fet ara, una nova forma que ja l'havia vist temps arrere al Penjoll, o de forma invertida com en l'espill.
Me n'alegre que la seua nissaga provinga de la "glave", és tot un honor. Però no em diga que a les altures que estem, perd el sentit de l'humor.
Una til·leta per vosté amb molt d'amor!
I gràcies per tota la informació de Garmoixent.
Perdó, Ostres cirurgiana de l'art!Com has entrat al Penjoll, com una fona. Es nota que tu sí saps. Practica més amb els piano.
Que... que se hi derput l’hurom del sintet? No, no crega! És monés u... una qüetsió de nirves. La tel·lita a.. aromosa m’arinà la mar de bé. Grècias, pilodaire.
Publica un comentari a l'entrada