Història de Moixent
Moixent és citat a la Crònica de Jaume I com a població musulmana de la jurisdicció de Xàtiva. Fou conquerida per l'infant Alfons de Castella, en contra de l’estipulat al tractat de Cazorla. La campanya meteòrica de Jaume I per les vores del Xúquer havia alçat les suspicàcies castellanes. El futur Alfons X el Savi, gendre del rei catalanoaragonès, volgué emparar-se de Xàtiva secretament. Com a represàlia, Jaume I ocupà Villena, Saix, els Cabdets i Bugarra. L’infant de Castella reaccionà prenent les fortaleses d’Énguera i Moixent. El conflicte estava servit; els dos havien contravingut l’estipulat al Tractat de Cazorla. Estava clar que els castellans ambicionaven les comarques meridionals valencianes. Finalment, gràcies a la tasca mitjancera de la infanta Violant d’Aragó (filla de Jaume i futura esposa d’Alfons), es firmà el tractat d’Almirra, en 1244, i s'establí la frontera a la línia Biar - Bussot.
Moixent és citat a la Crònica de Jaume I com a població musulmana de la jurisdicció de Xàtiva. Fou conquerida per l'infant Alfons de Castella, en contra de l’estipulat al tractat de Cazorla. La campanya meteòrica de Jaume I per les vores del Xúquer havia alçat les suspicàcies castellanes. El futur Alfons X el Savi, gendre del rei catalanoaragonès, volgué emparar-se de Xàtiva secretament. Com a represàlia, Jaume I ocupà Villena, Saix, els Cabdets i Bugarra. L’infant de Castella reaccionà prenent les fortaleses d’Énguera i Moixent. El conflicte estava servit; els dos havien contravingut l’estipulat al Tractat de Cazorla. Estava clar que els castellans ambicionaven les comarques meridionals valencianes. Finalment, gràcies a la tasca mitjancera de la infanta Violant d’Aragó (filla de Jaume i futura esposa d’Alfons), es firmà el tractat d’Almirra, en 1244, i s'establí la frontera a la línia Biar - Bussot.
Moixent passà, doncs, al domini catalanoaragonès. Es tracta potser del mateix lloc de Garmoixent que és citat als Furs com a límit amb el regne de Castella; les restes del castell de Garmoixent són dins el municipi, a l'indret dit el Castellaret. El terme de Moixent incloïa al segle XIII la Font de la Figuera. El 1303 fou atorgada la carta de població de Moixent pel seu senyor Gonçal Garcia a cristians vells. Moixent esdevingué baronia, jurisdicció senyorial centrada en el castell, concedida vitalíciament el 1337 a Gonçal Garcia. Després fou donada a Pere Maça i de Liçana i del seu llinatge passà als Lladró de Vilanova i i finalment als Caro, marquesos de la Romana. Dos són els personatges més reeixits dels Maça de Liçana: Pere Maça de Liçana i Pere Maça de Liçana i d'Alagó, el Barbut.
El primer, nascut a Catània, morí el 1394 a Sicília. Fou el primer senyor de Moixent pertanyent a aquest llinatge. Al servei de Pere III, lluità contra Castella i, després, contra els revoltats a Sardenya. El rei Joan I el nomenà majordom del palau i, més endavant, almirall de l'estol que la ciutat de València armà per a servir el rei en la guerra contra els sards i els genovesos, el 1392; l'any següent lluità contra els rebels de Sicília, que foren sotmesos al rei Martí. Es casà amb Isabel d'Alagó. Isabel Cornell i de Luna, protagonista de la Dispensació de la senyora de Moixent (obra anònima en vers del 1371), fou possiblement la seua segona muller. Pere Maça de Liçana i d'Alagó nasqué a Xàtiva i morí en Alacant el 1448. Fou senyor de Moixent, Monòver, Xinosa, la Font de la Figuera, Pinet, Novelda i el castell de la Mola. El 1405, comandà les naus del rei Martí a Sicília (per finançar l'expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana). Serví Alfons IV a Nàpols com a majordom i conseller. Fou governador d'Oriola i tinent de l'infant Joan, rei de Navarra. En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa.
El primer, nascut a Catània, morí el 1394 a Sicília. Fou el primer senyor de Moixent pertanyent a aquest llinatge. Al servei de Pere III, lluità contra Castella i, després, contra els revoltats a Sardenya. El rei Joan I el nomenà majordom del palau i, més endavant, almirall de l'estol que la ciutat de València armà per a servir el rei en la guerra contra els sards i els genovesos, el 1392; l'any següent lluità contra els rebels de Sicília, que foren sotmesos al rei Martí. Es casà amb Isabel d'Alagó. Isabel Cornell i de Luna, protagonista de la Dispensació de la senyora de Moixent (obra anònima en vers del 1371), fou possiblement la seua segona muller. Pere Maça de Liçana i d'Alagó nasqué a Xàtiva i morí en Alacant el 1448. Fou senyor de Moixent, Monòver, Xinosa, la Font de la Figuera, Pinet, Novelda i el castell de la Mola. El 1405, comandà les naus del rei Martí a Sicília (per finançar l'expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana). Serví Alfons IV a Nàpols com a majordom i conseller. Fou governador d'Oriola i tinent de l'infant Joan, rei de Navarra. En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa.
La Bastida de les Alcusses
Aquest poblat ibèric, un dels més grans i ben coneguts del país, fou declarat Monument Històric i Artístic el 1931. Excavat un terç (1927-28), sota la direcció de Lluís Pericot i d'Isidre Ballester i Tormo, es pot prendre com a prototip de la primera fase ibèrica (segles V i IV aC). Hom suposa que al recinte emmurallat degueren viure unes 1.000 o 1.200 persones; fou destruït i abandonat a la segona meitat del s IV aC. S’alça a 714 me d'altura. Entre les troballes més importants, conservades al Museu de Prehistòria de València, cal destacar el plom de la Bastida, placa amb inscripció en alfabet ibèric meridional o subibèric, dit també turdetà, cas molt rar en territori valencià.
Aquest poblat ibèric, un dels més grans i ben coneguts del país, fou declarat Monument Històric i Artístic el 1931. Excavat un terç (1927-28), sota la direcció de Lluís Pericot i d'Isidre Ballester i Tormo, es pot prendre com a prototip de la primera fase ibèrica (segles V i IV aC). Hom suposa que al recinte emmurallat degueren viure unes 1.000 o 1.200 persones; fou destruït i abandonat a la segona meitat del s IV aC. S’alça a 714 me d'altura. Entre les troballes més importants, conservades al Museu de Prehistòria de València, cal destacar el plom de la Bastida, placa amb inscripció en alfabet ibèric meridional o subibèric, dit també turdetà, cas molt rar en territori valencià.
Des de 1990, s'hi realitzaren treballs de consolidació i restauració, i s'hi feren alguns sondatges que permeteren reinterpretar l'alçat de la muralla i s'excavaren algunes habitacions. Igualment, es procedí a la reconstrucció experimental d'una de les cases ibèriques en una àrea immediata a l'assentament. Altra peça interessant, trobada el 1931 al recinte, és una figureta de bronze fos que representa un guerrer a cavall, anomenada “Guerrer de Moixent”. Hom ha interpretat que aquesta peça coronaria un bastó o pal, i seria símbol d’autoritat del seu posseïdor, possiblement el cap del poblat. Es troba a les vitrines del Museu de Prehistòria de València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada