Les generacions que convivim a hores d'ara ens estem acostumant a la "web" com espai d'on ens alimentem d'informacions. És un aliment bàsicament visual: es menja ràpid i la digestió no sempre es fa adequadament. L'estadística d'una pàgina qualsevol deixa clar que un visitant passa més ràpid del que passa un vianant per un aparador d'una botiga al carrer: es fa una ullada ràpida i si no interessa res enfilem la proa cap un altre lloc.
En els últims mesos estic flipant amb la feina que fa alguna gent del mon de l'art per tal de representar gràficament informació que costaria explicar centenars de pàgines. És una línia molt interessant. Ací teniu dos projectes. Un és un projecte col·lectiu, el Kultur-O-Meter, que està fent el seguiment al pressupost cultural de l'ajuntament de Madrid. L'altre és un projecte individual, de Pedro M. Cruz, al qual es mostra l'evolució histórica dels imperis occidentals.
18 comentaris:
Jo sóc del Penjoll Moro, però li done la benvinguda igualment!
Realment flipant.
M'ha agradat sobretot el dels imperis: és impressionant. T'obliga a estar en cinc llocs (o més) al mateix temps: els 4 grans imperis, la data i els estats que en van sorgints.
Açò de l'intercanvi de coneixements a través de l'internet ens obliga a condensar la informació en càpsules. El post passarà a convertir-se en un altre tipus de text, tan comú com el poema, el conte o el microconte.
Benvingut, Davit!
Jo sóc d'El Penjoll Guai! i també li done la benvinguda. Espere que haja llegit la lletra menuda del seu contracte. Vaja en compte amb els EROs...
Davit, quina sorpresa tan grata vore'l com a autor del Penjoll, i quin 'fitxatge' més bo! En el seu primer post ens ofereix material per a la reflexió, com per exemple este vídeo tan ocurrent sobre els imperis. De segur que hi ha qui voldria que les bombolletes continuaren desfent-se! També, però, caldria pensar en possibles maneres d'anar unint-les amb esperit positiu. La qüestió, al cap i a la fi, és que no esclate la gran bombolla, la del món.
Gràcies per la benvinguda (la del senyor Ramatxoto és engrescadorament inquietant).
El que comenta Alietes va en el sentit del que pensava quan he proposat aquesta entrada. Els artefactes avancen ràpid, potser més del que nosaltres avancem en la creació d'estratègies i lenguatges adequats.
El comentari de Tadeus (que em sembla molt encertat) m'ha fet pensar en un personatge com Jean Monnet, que encara que se'l recorda per se l'impulsor del que actualment és la UE, a la 2a Guerra Mundial va estar apunt de convèncer anlgesos i francesos per tal que fusionaren els dos països en un sol. Tot un personatge el Monnet. La pena és que sempre que algú ha pensat en unir, sempre ha mirat als veïns de dalt, oblidant-se dels del pis de baix.
El comentari de Tadeus: "De segur que hi ha qui voldria que les bombolletes continuaren desfent-se!" amaga certa malícia, perqué no es tracta només que les bambolletes continuen desfent-se. Hi ha almenys tres qüestions al voltant d'això:
1. Com és que les bambollotes s'havien fet tan grosses? (A costa de quines altres bambolletes?)
2. L'organigrama se centra en quatre grans imperis, la qual cosa no vol dir que siguen les úniques formes polítiques existents al món. Només vol dir que l'organigrama se centra en estos quatre grans imperis occidentals.
3. Quan un gran imperi escup una bambolleta, no vol dir que la bambolleta escupida deixe d'existir, sinó que té una vida independent de la bambollota.
Òbric el joc.
Doncs, home, a mi màgradaria ser bombolleta amb vida independent. Això sí, en pau i harmonia amb totes les altres bombolletes del món. Faltaria més!
Benvingut David, un article interessant.
Les bombolles m'ont fet gràcia. Beaucoup de jacobins français s'imaginent la France comme une grande bulle, mais ils ne sont pas conscients d'haver perdut de petites bulles. Et je pense que les espagnols tampoc. Les français ne savent pas, par exemple, que Haïti est une petite bulle perforé et abandonné a son sort par sa ancienne patrie, une véritable madrastra.
Afegisc al que apunta Alietes:
Què feien els micropuntets que s'idenitificaven amb els colors de les bambollotes mentre aquestes anaven menjant-se les bambolletes que acaben escopint?
Una de les causes de l'imperialisme (o colonialisme formal) va ser que les poblacions metropolitanes que vivien a les colònies demanaren a les metròpolis que intervingueren més (o siga, que remataren la feina de la invasió). Ho apunte perquè la imatge de les bambolles remet a explicacions estructurals i no deixa veure algunes més microsocials.
Envide!
Eh bien, qu'est-ce qu'ils feien? Toutes sortes d'abus! Qu'est-ce qu’ils feien les pieds-noirs en Algérie? Réprimer et exploiter les algériens. Qu'est-ce qu’ils feien les français en Bretagne? Le génocide culturel! Qu'est-ce qu’ils feien les français en Haïti? Importer d'esclaves noirs pour les plantations de tabac et de sucre.
Sr Alietes, el meu comentari no era necessàriament una reflexió profunda, però sí un poc... punyetera. De tota manera, ja que m'ha llançat el guant, conteste amb el següent 'passing-shot': les bambolles del vídeo són metàfores que simbolitzen una realitat ja fortament metaforitzada, la dels estats moderns. Ens movem entre símbols, entre metàfores. Estem dins de bambolles però cadascú la defineix a la seua manera. Pàtria, nació, civilització, imperi, pati de veïns, família, comarca, poble, nacionalitat: ¿quina és la seua bambolla, Sr Alietes? ¿en quina metàfora li agrada situar-se?
I per damunt de tot sura, com no, l'interès particular. Ho apunta molt bé Davit: per una banda, hi ah els interessos dels colonitzadors que reclamen ajuda a la mare pàtria; per altra banda, hi ha el desig de juntar-se amb el veí ric, bandejant el pobre. Les bambolles, en el fons, semblen moure's per interessos prosaics, tot i que hi ha qui ho adorna. ¿Ens agrada, per exemple, la civilització occidental? Potser sí. Ens encanta, no en coneixem d'altra. Durant el segle XIX, un petit país Europeu (Bèlgica) va explotar amb crueltat un enorme país, el del "Heart of Darkness" de Conrad. Utilitzaven esclaus en les plantacions, entre ells xiquets, i als que no treballaven prou els tallaven els braços. Hi va haver centenars de mutilacions, potser milers. ¿Què fem amb la bambolla de la civilització occidental? ¿Què fem amb la UE, amb capital a Brusseles, ciutat refinada, culta, neta, immaculada? Per no parlar de París, Londres, Moscou, etc... ¿Hi ha alguna manera racional de fugir de la nostra pròpia misèria? ¿O serem per sempre uns miserables?
Xe Cal·linca, parla per tu!
Si pogueres viuries a Bruxel·les mentre t'omplis la boca de cantautores hindús. Si tu no t'aclarixes no és problema nostre!
¿Per què m'amen els anònims?
Això mateix em pregunte jo cada dia, estimat Calinca:"¿Què fem amb la bambolla de la civilització occidental?" Els estats europeus entraren a sac arreu del món, expoliaren i quan vingueren mal dades se n'anaren. I allà han quedat els països i els expoliats. Dic jo que alguna responsabilitat política tindran encara els colonitzadors, els pares de l'imperi, de la situació que deixaren, no? Doncs sembla que no. Cap ni una. Pôs de puta mare!
Té tota la raó: les bambolles es mouen per interessos prosaics. Poder econòmic i para de comptar. Després s'adorna la cosa amb el tema de la grandesa de la pàtria i la nació. Primer la butxaca (del poderós) i després la idea grandiloqüent. Així ha sigut i serà.
Els anònims l'amen en secret perqué tenen vergonya de declarar-li públicament el seu amor.
Probe Cal·linca els anònims i els heterònims li neguen el seu amor públic i es burlen d'ell cruelment!
¿Per què mamen els heterònims?
Publica un comentari a l'entrada