divendres, 8 de gener de 2010

ESPORTS AUTÒCTONS DEL PAÍS VALENCIÀ (2): EL DOBLE LUGE

La neu que està caient hui a Xàtiva i, pràcticament, a tot el País Valencià ens duu el record d'altre dels esports hivernals autòctons. Si el primer post d'esta sèrie el vam dedicar a un esport de neu, este segon l’anem a dedicar a un esport de gel, però que no és el bobsleigh. Probablement, si parlàrem d'este esport tothom sabria grosso modo de què anàvem a parlar. A la difusió del mateix, segur que va contribuir la pel·lícula de Walt Disney Jamaica sota zero (Cool runnings, en la versió original en anglés; i Elegidos para el triunfo, en castellà), basada en un fet real: la participació de l’equip de Jamaica als Jocs Olímpics de Calgary (Canada) en 1988. Ací teniu la prova:



Inclús, a Burjassot hi ha un equip preparant-se per intentar participar als Jocs Olímpics d’Hivern de Sochi (Rússia) del 2014. Però el bobsleigh no és un esport autòcton del País Valencià i no anem a parlar més d’ell. Hui toca retrobar l'origen d’un altre esport de descens en trineu menys conegut: el luge; més específicament la modalitat per parelles o doble luge.

Luge és una paraula francesa que significa trineu lleuger. La competició de luge consistix en descendir, el més ràpid possible, damunt del trineu tombat cap a dalt i amb els peus per davant (diferència fonamental amb l’skeleton). La primera competició de luge va ser a Davos (Suïssa) en 1883. Va ser individual. La modalitat del doble luge es va inventar uns anys després, gràcies a una parella gai de Xella, el Paquito i l'Angelet, que es trobaven fent un viatge de plaer per terres suïsses. Sembla ser que esta parella de xellins estaven presenciant com espectadors una competició i van dir que el luge també es practicava al seu poble ,però sense neu i llançant-se per forts desnivells amb calaixos de fusta. El Paquito i l'Angelet van dir també que ells eren els campions del poble en la modalitat per parelles i que així es descendia més ràpid que individualment. Davant esta afirmació, els lugers suïssos es van picar i els van reptar a participar el cap de setmana següent en una competició organitzada ad hoc. Els lugers suïssos descendirien individualment i els nous lugers xellins es deixarien caure conjuntament en un trineu. Durant tota la setmana el Paquito i l’Angelet prepararen el seu trineu cercant la postura idònia i familiaritzant-se en la conducció en gel. La competició es va disputar al descens més ràpid de tres manegues. En la primera, la parella xellí s’en va eixir del circuit. En el segon descens, també van tindre problemes i van fer l’últim temps dels participants. Però a la tercera va ser la vençuda i van marcar el millor crono. Lugers i espectadors es van quedar tan bocabadats que van decidir, a partir d’aquell moment històric, incloure esta nova modalitat del doble luge o per parelles en el programa de competició.



Actualment, encara que la participació en el doble luge està oberta a parelles de qualsevol sexe, en la pràctica, sempre són parelles d’homes les que competixen. Este fet, junt a l’estètica dels trages ajustats, la postura adoptada damunt del trineu i les característiques de la parella inventora, ha provocat que la Federació Europea d’Esport Gai i Lèsbic haja declarat el seu orgull per este esport.

Per finalitzar este post, dir també que, en alguns llocs, es pràctica el luge d’estiu o street luge, on incomprensiblement no trobem la modalitat per parelles. El País Valencià té ací una oportunitat immillorable per retrobar els orígens d’este esport reinventant la modalitat del doble street luge. Espere'm que alguna parella de valencians s'anime.

Sabíeu que:

Espanya va participar en luge individual als Jocs Olímpics d'hivern de Grenoble (1964), Calgary (1988) i Albertville (1992), però mai ha participat en la modalitat del doble luge.

La primera dona en participar en 6 olimpíades d’hivern seguides (1988, 1992, 1994, 1998, 2002, 2006) és la luger Anne Abernathy, coneguda amb el malnom de Grandma Luge.

Encara que la llista definitiva es donarà el proper 25 de gener, és probable que Espanya compte amb representació als jocs d’hivern de Vancouver, que es disputaran el proper mes de febrer, en la modalitat d’skeleton amb els catalans Ander Mirambell i, encara que ho té més difícil, Maria Montejano.

A més de l'esmentat street luge, a
Euskadi i Navarra fa més de trenta anys que practiquen un esport anomenat Goitibehera, que enguany celebrarà el X Campionat del món (I dic jo: ¿Podria El Penjoll presentar una goitibehera?).

Enllaços:

Videojoc d'street luge (vos recomane que feu un descens per ficar-vos en la pell d'un luger).

Club de Bobsleigh Valenciano

Video d'una nova modalitat per parelles: el doble luge 69 o invertit.

3 comentaris:

refelet ha dit...

Una entrada molt apropiada per a hui que està nevant. En el castell de Xàtiva ha quallat!

Alietes el del Corralot ha dit...

Ja havia sentit parlar de la llegenda de Paquito i Angelet, però encara no tenia notícia de Jimmy Palms i Ricky Simms, sens dubte una parella en ascenció.
Dos preguntes (amb subpreguntes):
1. Una volta acoblats en la postureta de 69, són necessaris eixos moviments de cabet que van fent-se els dos? Calen? Hi haura multa per part dela federació?
2. L'eixida oficial de l'armari la faran vestits de llarg o a la manera californiana?

EROs Ramatxoto ha dit...

Contestant a les seues preguntes, senyor Del Corralot:

1) Els moviments amunt i avall dels caps dels lugers són una tècnica, coneguda com el moll, que s'utilitza per impulsar-se per les zones planes sense tindre que baixar i espentar el luge. És una tècnica molt apreciada estèticament pels seguidors del doble luge invertit, però que s'utilitza poc donat el seu alt grau de dificultat d'execució i la seua baixa eficàcia a l'hora d'imprimir-li velocitat al luge.

2) Sospite que l'exida de l'armari la faran en boles (xineses) i damunt del luge.