Vaig conéixer a Mònica Oltra cap a l'any 90, quan jo formava part de la Comissió Permanent del Consell de la Joventut de Xàtiva i ella de la Comissió Permanent del Consell de la Joventut del País Valencià. Vam coincidir en un intercanvi a Franckfort, al qual, curiosament, també acudien David Serra de Noves Generacions i Vicent Sarrià de Joventuts Socialistes. Vaig anar al viatge amb les meues reserves, ja que no havia tingut cap relació prèvia amb ells. Em tocà compartir habitació tot el viatge amb Mònica Oltra. A poc que començarem a tractar-nos ens adonarem de la gran quantitat de coses que teníem en comú: era com si haguerem sigut amigues sempre. A part de la relació tan bona amb Mònica, al grup es va crear molt bon ambient, fins al punt que tots i totes arribàrem a oblidar d'on veníem cadascú. De fet, vaig aconseguir que vingueren plegats a la Fira de Xàtiva d'eixe any. Després, he seguit la trajectòria de Mònica, política i personal, al igual que la dels altres companys. Actualment es dediquen quasi tots a la política amb càrrecs importants i, afortunadament, puc dir que l'única que no m'ha decebut és Mònica Oltra. Amb el seu pirri, les seues samarretes i les ulleretes, des de la tribuna, veig la mateixa frescura, rebel·lia i compromís que vaig trobar en aquell viatge ara fa vint anys.
7 comentaris:
Espectacular!!!!
Es pot dir més fortet, però no més claret.
aquesta xica representa l'esperança del pv
Esta xica parla més clar que l'aigua! M'agrada el seu estil.
Estic d'acord amb Tadeus: m'agrada el seu estil. No és el primer vídeo que veig de Mònica Oltra cantant-los les quaranta als senyors i senyores del PP. Sempre amb la raó entre mans, sempre documentada, sempre al marge de Canal 9.
En el seu discurs unix raó, trellat, documentació variada, valentia i amor pel que defensa.
On és la resta de l'opisició? Si només hi ha una veu valenta en les Corts (i valenta vol dir que sàpia cantar les quaranta quan cal!) al PP no ens el traiem de damunt ni en trenta anys de Gürtels!
Tinc el gust de conèixer Mònica. És una rara avis, una política honesta i intel·ligentíssima, ben formada i que ha sabut sortejar els perills de la professionalització política. Entrà en política molt jove, però ben aviat va obrir un despatx d'advocada. I es nota. Vos puc assegurar que ha fet més intervencions com aquesta.
A esta paia caldria convidar-la a El Penjoll.
Clar, i després fer-li un Ero. Vosté no se sàcia mai sr Brancaxoto.
Publica un comentari a l'entrada