Hi ha diversos elements en estos vídeos. Un xic jove que llegeix uns textos que no són poesia, una pancarta de contingut polític que deu unificar als presents en alguna mena de comunió ideològica, uns joves ballarins a la seua bola, ja siga columpiant-se o ballant, i un públic de gent jove, i això és el millor: gent jove, amb ganes de diversió, amb ganes de vida, de conéixer coses, de ser algú, i totes eixes coses que fan que la vida siga amena. ¿Poesia? Ni està ni se l'espera. La cosa va d'un altre rollo. Rollo guai, jove, rollo 'antiespanyol', rollo 'anem d'alternatius i som guais'... Ai mare, qui tinguera vint anys! I quines xiques més guapes!
Un moment: no siguem malvats, els ballarins no són del mateix acte, deuen ser d'un altre. El que no entenc és com poden fer-los tan junts, un acte de l'altre, tan gran que és el parc...
A mi em fa l'efecte que feien una bona peli! La gent s'ho passava bé, els ulls dels edificis miraven, les portes de les cases totes callades i, per ventilar els cors, els arbres movien les aspes...
Si els honorables representants polítics no promouen accions poètico-mentals, algú ho ha de fer. Algú ha d'anar. I algú ha de mirar com jo, car no tinc el do de la ubiqüitat.
Emili, fixa't bé: els ballarins formen part de la peli on, altres, parlen, criden, gesticulen i escridassen perquè no campe la indiferència. A cos que calla, cos que parla. Són la comunicació quasi subliminar, la carn mística d'Ausiàs (està bé que parleu de J.P.F. no J.F.K., però oblidar-se del pare que alletà els "Beibes"; això és pecat mortal - amb permís de Fuster, és clar).
Ai sa sereníssima, sempre té l'ull posat en la clau de la vida, car la mort no té remei!
Visca el C03 Ca amb S!
Ostres, a veure si tot açò és un miratge? Hi ha algú per ahí? Mecagondena, s'haurà acabat la funció... i jo què collons faig per aquest paradís...
Ai Consiliari! Com que el món no està per a bromes amb tot el que darrerament plou, gràcies, moltes gràcies per sa saviesa!
"Orixoc" era la paraula clau, la prístina combinació perquè véreu aquesta altíssima inspiració reial.
Vull dir que m'he reconciliat amb la poesia d'Andreu Galant. Escoltant no el que diu, que és pura borumballa en la boca, sinó el que pot arribar a dir. Quan deixe de voler impressionar amb paraulotes i imatges que no van enlloc ja en parlarem, ja. Hi ha un fil líric interessant; ocult, de moment, sota la vèrbola de la presumpció.
7 comentaris:
Hi ha diversos elements en estos vídeos. Un xic jove que llegeix uns textos que no són poesia, una pancarta de contingut polític que deu unificar als presents en alguna mena de comunió ideològica, uns joves ballarins a la seua bola, ja siga columpiant-se o ballant, i un públic de gent jove, i això és el millor: gent jove, amb ganes de diversió, amb ganes de vida, de conéixer coses, de ser algú, i totes eixes coses que fan que la vida siga amena. ¿Poesia? Ni està ni se l'espera. La cosa va d'un altre rollo. Rollo guai, jove, rollo 'antiespanyol', rollo 'anem d'alternatius i som guais'... Ai mare, qui tinguera vint anys! I quines xiques més guapes!
A mi m'agrada! visca l'Andreu! visca Pedra Fofassa!
però on hi es el Buenafuente???
Un moment: no siguem malvats, els ballarins no són del mateix acte, deuen ser d'un altre. El que no entenc és com poden fer-los tan junts, un acte de l'altre, tan gran que és el parc...
Això serà, i els de les cadires és que estan vegent una peli!
Penjollaires cristians haurieu de convidar a l'Andreu a que escriga alguna cosa al Penjoll!
A mi em fa l'efecte que feien una bona peli! La gent s'ho passava bé, els ulls dels edificis miraven, les portes de les cases totes callades i, per ventilar els cors, els arbres movien les aspes...
Si els honorables representants polítics no promouen accions poètico-mentals, algú ho ha de fer. Algú ha d'anar. I algú ha de mirar com jo, car no tinc el do de la ubiqüitat.
Emili, fixa't bé: els ballarins formen part de la peli on, altres, parlen, criden, gesticulen i escridassen perquè no campe la indiferència. A cos que calla, cos que parla. Són la comunicació quasi subliminar, la carn mística d'Ausiàs (està bé que parleu de J.P.F. no J.F.K., però oblidar-se del pare que alletà els "Beibes"; això és pecat mortal - amb permís de Fuster, és clar).
Ai sa sereníssima, sempre té l'ull posat en la clau de la vida, car la mort no té remei!
Visca el C03 Ca amb S!
Ostres, a veure si tot açò és un miratge?
Hi ha algú per ahí?
Mecagondena, s'haurà acabat la funció... i jo què collons faig per aquest paradís...
Ai Consiliari! Com que el món no està per a bromes amb tot el que darrerament plou, gràcies, moltes gràcies per sa saviesa!
"Orixoc" era la paraula clau, la prístina combinació perquè véreu aquesta altíssima inspiració reial.
Vull dir que m'he reconciliat amb la poesia d'Andreu Galant. Escoltant no el que diu, que és pura borumballa en la boca, sinó el que pot arribar a dir. Quan deixe de voler impressionar amb paraulotes i imatges que no van enlloc ja en parlarem, ja. Hi ha un fil líric interessant; ocult, de moment, sota la vèrbola de la presumpció.
Publica un comentari a l'entrada