Als quaranta, el penjoll s'encanta

Eros Mamaxoxo, Lo Pol, Escrivà i Alietes a la Llar dels Jubilats " Lo Penjoll"

Ja ho diu Cucarella que gos vell no s'ensenya coses noves i si damunt complix quaranta anys, com algun autor del Penjoll, n'hi ha com per a deprimir-se. Però no, celebrem amb joia, folgança i amb un gran sarau que Mamaxoxo abandona el club dels trenta i ingressa en la quarantena. No es preocupe Ramaxoxo, que li promet parlar en breu de la Pitopàusia, mites i veritats. Pel moment ací li dixe, amb molta estima, el meu regal:

Adaptació d'un poema de Joan de Timoneda per a Sr Eros Mamaxoxo

No s'apure senyor Ramatxoto
que com va dir Joan de Timoneda,
Molt Més val lo vell,
que el jove no té cervell.

Lo vell, perquè sap i entén,
tots los mals i béns comprén,
i los amors que aquell pren
no en demana altri consell:
que el jove no té cervell.

Lo vell sap molt ben amar;
lo jove, pendre i deixar;
lo vell es mal d'enganyar,
encara que es burlen d'ell
que el jove no té cervell.

Lo vell no creu de lleuger;
lo jove, el que no pot ser;
lo vell, si perd lo poder,
no es perd lo saber d'aquell:
que el jove no té cervell.

Lo vell té molta creència,
la una per l'experiència
i l'altra per la prudència,
si de seny té lo segell:
que el jove no té cervell