dilluns, 14 de desembre de 2009

Quart centenari de l’expulsió dels moriscs (i V)

Conseqüències de l’expulsió

El 1619, el Consell de Castella avaluà la situació i va concloure que l’expulsió no havia tingut efectes econòmics. Potser, això fos cert per al regne de Castella; la davallada demogràfica castellana no podia comparar-se, ni de lluny, amb la provocada pel mig milió de víctimes de la gran pesta de 1598-1602. En altres regnes, però, l’expulsió deixava plantejats molts problemes econòmics i demogràfics. Les conseqüències foren especialment greus al regne de València, on l’abandonament dels camps i el buidament de grans espais, que no pogueren ser ocupats per població cristiana, van provocar una crisi demogràfica i econòmica que duraria dècades. Es va perdre la quarta part de la població (les comarques centrals la perderen pràcticament tota). La crisi repercutí en la paralització de l’agricultura (especialment la producció de blat, canya de sucre i arròs) i la indústria del calçat, a Elx. Els grans senyors, perjudicats per l’expulsió d’un contingent important de la seua mà d’obra, s’acontentaren amb la incorporació de les terres confiscades als moriscs (per tant, molts camperols cristians veieren com les terres deixades pels moriscs passaven a mans de la noblesa). Com aquests senyors vivien de les rendes generades pels moriscs, no pogueren pagar, en molts casos, els interessos dels censals que gravaven llurs terres i béns, cosa que provocà la ruïna de la burgesia dedicada al préstec, malgrat la reiterada reducció dels interessos. La taula de canvis de València féu fallida el 1613, en part per la gran quantitat de moneda falsa que els moriscs havien encunyat i venut, abans d'anar-se'n, en canvi d'or i argent. Una bona part de la noblesa s'arruïnà, tot i que fou indemnitzada per la corona amb 100.000 lliures. Els pobles de moriscs foren repoblats per cristians: el 1638, 248 ja havien estat repoblats molts, però en restaven encara 205 deshabitats, fet que provocà una tendència a la concentració parcel·lària i una certa refeudalització que provocaria la segona Germania. Els senyors pretengueren, per tal de recuperar a curt termini les seues “pèrdues”, que la pagesia cristiana explotés les terres a canvi d’uns lloguers i unes condiciones força abusives. L’esdeveniment suposà també una minva de la recaptació d’impostos a les zones més afectades (València i Aragó) i una minva important de l’artesania, la producció de teles i el comerç.




Restes del poblat morisc de l'Atzubieta, molt a prop d'Alcalà de la Jovada

4 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Gràcies, Escrivà, per esta sèrie de posts tan interessants i tan ben documentats. Més enllà de les dades històriques, diuen molt de les màscares i de les estratègies de poder que les classes dominants han gastat i seguixen gastant. Moltes vegades l'espill de la història ens retorna la imatge del que seguim sent.

escrivà de cort ha dit...

Gràcies a vostè, Alietes. M’ha estranyat, però, que el tema no haja mogut més polèmica. Amb l'allau que esta caient —contínues notícies sobre minarets, vels islàmics, terroristes—, jo pensava que hi hauria molts comentaris. Tanmateix, l’assumpte ha passat pràcticament inadvertit. Igual és que la gent no vol mirar-se a l’espill.

Alietes el del Corralot ha dit...

Li diré que tot i que la sèrie no haja alçat els comentaris que vosté esperava, a mi m'ha ajudat a enriquir un poema llarg que tenia en el cap fa un temps i que ara he pogut pràcticament enllestir. Ja veu, els camins de la creació són inescrutables.

Tadeus ha dit...

Traure concluisons d'aquells fets i extrapolar-los a fenòmens actuals és una tasca molt interessant, però també compliacada, ja que requereix una sèrie de coneixements que no estan a l'abast de tothom. Per això mateix es fa difícil que s'establisca un debat sobre estos temes al qual s'apunte molta gent. A no ser que fóra un debat entre 'experts', la cosa quedaria en una espècie de 'lament genral per aquells fets', sense molt més suc.

A més, cre que el format de les entrades d'esta sèrie tampoc ajuda. Semblen una mica articles d'enciclopèdia.