dissabte, 5 de desembre de 2009

I wanna be black

Després de llegir el darrer post d’Escrivà de Cort, i d’introduir en els comentaris els temes del racisme, la xenofòbia i el racionalisme. Després de llegir el post d’Aquil·les Sisternes sobre el racisme i fer-ne comentaris. Després d’intercanviar comentaris amb Calinca sobre política lingüística, m’ha vingut al cabet l’anècdota sobre Guillem d’Efak que m’explicà la meua nina mallorquina, Antonina Canyelles. Ella m’ho contà més o menys així:
Guillem d’Efak era un músic i cantant manacorí. També era escriptor —tot i que la seua poesia no és res de l’altre món, qualificà Antonina— i va arribar a fer d’actor, però sobretot era músic i cantant, i tenia la gràcia de poder tocar cançó mallorquina amb tocs blues i jazz. Era negre, perquè era fill d’un carrabiner de la Guàrdia Civil i d’una dona guineana que el carrabiner havia conegut a Guinea, on es va desplaçar com a funcionari colonial. Guillem va nàixer a Guinea però de ben menut s’establí amb els pares a Manacor. De jove, quan la vena artística ja s’havia desenvolupat en ell, va anar a provar sort a Barcelona i als 60 i 70 era un dels habituals dels escenaris del Jamboree o de la Cuca Fera. Va gravar amb Edigsa durant els anys del boom de la Nova Cançó. Era un negre molt guapo, i tenia una taca blavosa prou gran en la banda esquerra del front que li entrava enllà del naixement dels cabells. De Barcelona, evidentment, tornava sovint a l’illa. Era poc corrent trobar-se un negre als anys seixanta per Mallorca. Un dia, a l’hora del cafenet va entrar a un bar on només hi havia l’amo. Guillem es va acostar al mostrador, segué en un dels tamborets i demanà:

—Mestre, posi’m un cafè.

L’home del bar va quedar torbat. Se li representava impossible que una persona de color poguera articular paraula en mallorquí. Encara ben sorprés va encertar a dir esta frase:

—I do! Si em pensava que era un negre!

Per a este bon home, la llengua havia superat la diferència entre races i aspectes i havia convertit l’altra persona en un igual.

3 comentaris:

Tadeus ha dit...

Si Michael Jackson alçara el cap!

jσrdiciяαch ha dit...

Impresionant, dic el mateix que diu Tadeus... "Si Michael Jackson alçara el cap!" jeje

L'imperdible de ℓ'Àηimα

peguie ha dit...

També m'agradava molt...